El premi
L’altre dia a la Nit Literària em van donar el Premi Laurèdia a la trajectòria professional (altrament conegut com a Premi Jurassic Park), concedit pel comú de Sant Julià. Des que Jaume Ramisa i Manel Sansa em van donar la primera feina al periodisme, el desembre del 1990, hem fet camí. Va ser amb la fundació de Ràdio Nacional d’Andorra. Tant camí com per rebre un premi, ves a saber, però si un jurat ha decidit que sí, tampoc li portaré la contrària. Tinc clar que la feina que faig ara a la ràdio pública m’està donant molta visibilitat. Molt agraït, de debò. El millor del lliurament (a banda d’imaginar-me la perplexitat en veure-ho dels meus profes de l’institut) és que m’havia preparat un minimonòleg collonut per aprofitar el meu moment com si allò fossin els Globus d’Or i jo Russell Crowe (per buscar-ne un de grassonet). Però la cerimònia va anar racing i si badaves no et feies ni foto recollint el premi. No vaig poder actuar.
La feina a la ràdio pública m’està donant molta visibilitat
El 2004 el COA (us ho prometo, el COA) em va donar un premi a la meva feina que venia del Comitè Olímpic Internacional, el Premi Sport and Media. Em van convidar a un sopar on me l’havien de donar i com que era de sorpresa i el sopar em feia mandra me’n vaig anar a jugar una patxanga de futbol sala. Vaig arribar a les postres i em van donar el premi amb tothom de morros. És perfectament explicable. Un cas de síndrome de l’impostor de manual. No tinc estudis universitaris i això sempre m’ha generat un punt de complex. També ha estat aliment per mirar de ser sempre el que més treballa allà on m’ha tocat anar. Res, tot plegat és un bon dia per dir-vos que si creieu que sou bons en alguna matèria, per talent natural, perquè n’heu après, per tossuderia, pel que sigui, no us amagueu del món perquè tot va molt de pressa i un dia parpellejareu i hauran passat, com m’ha passat a mi, 35 anys. I si no us hi poseu us perdreu veure el que es podia llegir en els ulls de la meva mare i la meva dona la nit que em van donar el premi. I amb això, ja tot val la pena.