L’oli (i Loli) que fa amics

Els collidors d’olives han tornat als olivets d’Europa, i aquesta temporada trenca el patró de crisi dels darrers dos anys. Aquest any ens trobem collint olives a Clansayes, a la Provença, així com les de la meva mare, que acaba de fer 85 anys i ha passat per una operació d’ulls. La collita és sempre una festa: amics de lluny (aquest any de Wisconsin) i de prop (Andorra, París o Madrid) venen a donar un cop de mà, tot i que el fred intens d’aquesta temporada ho complica. Amb tot, la nostra fidel border Loli(pop) s’ho està passant d’allò més bé, bordant d’un arbre a l’altre mentre busca les nostres filles Sycilia i Chloé. Hauria de ser una bona collita, però falta veure’n el rendiment. Per obtenir un litre d’oli d’oliva calen entre 4 i 11 quilos d’olives, i això afecta el preu. Evidentment, nosaltres collim per consum propi i per als amics, però l’oli d’oliva és un gran negoci al sud d’Europa. Després de sequeres catastròfiques, la producció d’Espanya –que aporta prop del 40% de l’oli mundial– es recupera. Les previsions apunten a uns 1,5 milions de tones. El mercat global val uns 25.000 milions d’euros i creix un 7% anual, impulsat per la demanda d’Àsia i dels Estats Units, on els consumidors preocupats per la salut n’han fet un dels principals productes importats. Els collidors d’enguany, tremolant sota el mestral glaçat de la Provença o entre els olivets andalusos regats per la pluja, treballen a la primera línia de l’estabilitat dels preus alimentaris. El que passi en aquests camps continuarà influint en les cistelles de la compra, des d’Avinyó i Andorra fins a Nova York. No hi ha res com el gust de l’oli acabat de sortir del molí. Recomano a qualsevol amic que busqui activitat física i sentit de propòsit comprar mitja hectàrea de terreny a Espanya per uns euros i plantar-hi 40 o 50 oliveres. No ho facis tant per lògica econòmica, com pel plaer de l’autosuficiència, tot i que amb l’estat desastrós del món, una altra guerra a Europa, i qui sap? De fet, un estudi recent mostra que l’oli d’oliva és una de les poques mercaderies com l’or, en què la gent està disposada a gastar més. Fins i tot les criptomonedes són menys buscades que un oliverar aquest hivern. Només cal preguntar-ho a l’àvia i a la Loli.

La temporada trenca el patró de la crisi dels darrers dos anys