La UE comença a la Seu

Penso que si Andorra aspira a aconseguir acords sòlids amb la Unió Europea, França i Espanya, i a garantir-ne una implementació efectiva, hem de prioritzar primer les relacions amb els nostres veïns més propers, com els de l’Alt Urgell i l’Arieja.

Hem d’entendre que la cooperació transfronterera va molt més enllà d’accions puntuals i necessàries, com la gestió dels residus a la Cerdanya o l’obertura de l’hospital d’Andorra als residents urgellencs. Aquestes iniciatives són positives, però no suficients. Andorra ha de treballar braç a braç amb els actors locals veïns des d’una posició de confiança, reconeixement mutu i igualtat. No podem tractar els nostres veïns com una ciutat dormitori.

Negociar amb Europa passa per la Seu d’Urgell

És urgent adoptar mesures concretes per enfortir aquests vincles. Per exemple, hem d’acabar amb el contraban amb França, que erosiona la confiança amb París. Al mateix temps, cal establir un grup de treball informal amb els alcaldes veïns per abordar tots els temes de cooperació transfronterera: des de la mobilitat compartida fins a les relacions amb Europa. Aquests espais de diàleg permetrien resoldre problemes quotidians de manera pragmàtica, com ara el trànsit fronterer o la gestió d’emergències, alhora que enviarien un fort missatge de la nostra voluntat de cooperació a Brussel·les, París i Madrid.

Quan Andorra s’asseu a negociar amb gegants com la UE, França o Espanya, les nostres relacions locals es converteixen en un dels principals actius. Els impactes que generem sobre els territoris veïns, sigui en termes econòmics, ambientals o socials, són arguments de pes a la taula de negociacions. Si mantenim males relacions veïnals, perdem tota la credibilitat. En canvi, unes aliances sòlides locals ens permeten projectar una imatge de país responsable i integrat. Crec que aquest enfocament no només millora les nostres possibilitats internacionals, sinó que construeix un Pirineu més cohesionat i sostenible.