El llegat
La mandonguilla. El concepte. Dia a dia l’anem fent. La mandonguilla vindria a ser la conversa pública. Contrastos i contradiccions permanents. Desenvolupo. Rafael Serrallet, guitarrista clàssic de 54 anys, resideix a Andorra des de fa cinc anys i ha guanyat un Grammy llatí. En la mateixa cerimònia que van guanyar Aitana, Bad Bunny i Alejandro Sanz, ell va recollir un Grammy. Serrallet és una eminència sòbria i discreta sempre disposada a col·laborar amb qui li ho demana i amb curiositat per la nostra cultura i la gent que la defensa. Al mateix temps, forma part de l’enorme onada de nous residents d’alt nivell que ha tingut el país els darrers anys. La mateixa setmana que Serrallet guanya el premi el notari Isidre Bartumeu em diu a la ràdio allò que és evident sobre el poc que ens convé que una generosa llista de creadors de contingut amb molt impacte no parin de dir que Espanya és una porqueria i que tothom que no marxi d’allà és idiota. I l’Isidre ho diu no perquè no tinguin dret a dir-ho, el tenen tot, sinó perquè a Andorra diplomàticament no li convenen aquestes coses. Resulta obvi per a qui vulgui consultar la nostra història. La mateixa setmana també és notícia que dos comuns sancionen creadors de contingut. Per cert, un d’ells, Enrique Moris, és el que un dia va fer públic que havia tributat un milió d’euros en IRPF a les arques de l’estat. Diners amb els quals després es finançaran un munt de projectes socials. La pregunta sobre per què els periodistes donem més espai a la pèrgola de Moris que al Grammy ens la podeu fer amb tot el dret del món i també té a veure amb vosaltres. En una notícia gairebé no fareu clic i a l’altra hi caureu tots.
La mandonguilla vindria a ser la conversa pública
I contemplant tot això m’imagino una persona que darrerament circula que està fatigada i potser convoca eleccions anticipades, el cap de Govern. I penso en les grans dificultats que hi ha per percebre el seu llegat. Si és el que ha salvat el finançament de l’estat o si ens estem mirant, cada dia i com diria Òscar Wilde, en el retrat de Dorian Gray.