País pobre per a rics

Mai Andorra no havia disposat de la quantitat de vivendes que hi ha, avui, sobre el territori i, tanmateix, per a una franja important de la nostra població, estem davant d’una crisi crucial pel que fa a l’accés a un habitatge digne –com preconitza la Constitució–.

És, doncs, evident que quelcom no s’està fent bé; que els engranatges que mouen els mecanismes que fan funcionar l’estat no acaben de rutllar com caldria.

Això del luxe no crec que es pugui dir que ve de massa vell –o sí?

El sentit comú voldria creure –entenc– que construir un habitatge és quelcom que es duu a terme perquè aquest sigui habitat.

Imagino, però, que m’he quedat amb coses de vell, que això funcionava així quan Andorra era una altra Andorra. Ara –i per això es va canviar la llei del sòl–, es construeix només per especular, raó per la qual tan sols es construeixen vivendes de luxe, de gran-luxe o de més-que-gran-luxe. Suposo que es va modificar la llei amb uns objectius molt concrets que no permetien l’anterior llei, però sense projectar-ne els punts negatius.

Com que a casa, això del luxe no crec que es pugui dir que ve de massa vell potser ningú va preveure –o sí?– que només s’edificarien vivendes per a milionaris i tots sabem que dels prop de 90.000 habitants que es compten actualment al país, més del 90% viuen de renda i poden pagar sense problema el que se’ls demani per a un pis. Per al que fa de les necessitats domèstiques o altres com el personal que atén la gent gran, oficis per al manteniment de béns, dependents dels establiments comercials, etc., disposem de robots molt perfeccionats que saben cuinar, fer llits, etc. que cobren ben poc i que ja no cal ni fer anar a dormir frontera enllà: un quarto de mals endreços és suficient! S’han donat permisos de construcció per multiplicar per dos o tres el nombre d’unitats d’habitació. S’han prèviament adequat les infraestructures necessàries: aigua, clavegueram, vials, serveis d’incendis i salvació...? Compte a fer un país pobre per a rics.