Qui és el propietari?

Al darrer article, vaig parlar d’aquell famós programa que el nostre Govern ha  impulsat per ajudar a la compra del primer habitatge, argumentant que no s’atacava el fons del problema i que seria segurament complicat per a una parella endeutar-se per a 50 anys amb l’única finalitat de comprar un pis a un preu exorbitant. No vaig comentar, però, la lletra petita d’aquesta oferta, i sobretot les seves limitacions, que imposen condicions al propietari molt severes. En efecte, la que pot semblar d’entrada una oportunitat d’or per a molts joves i famílies resulta en realitat ser un matrimoni forçat en el qual Govern gaudeix per a tota la vida d’avantatges, ja que el pis no acaba sent realment de la persona que l’ha adquirit i la converteix en una mena de llogatera eterna del sistema, tret que torni els interessos subvencionats, amb penalització o sense. Mirem, doncs, amb més detalls aquestes limitacions. Si la primera es pot entendre perfectament, ja que té com a objectiu frenar l’especulació imposant al nou propietari la prohibició de vendre, llogar o cedir part de l’habitatge a tercers durant set anys (ja que hauria de tornar els interessos subvencionats triplicats), les segones i terceres limitacions costen d’entendre. Segons aquestes, sempre caldrà retornar els interessos subvencionats amb els interessos legals acumulats en cas de vendre el bé immoble, i això fins a la defunció de la persona que se n’ha beneficiat (i fins i tot triplicats si es decideix vendre o llogar l’habitatge entre els set i els 20 anys després de l’adquisició). En definitiva, el programa d’ajut pot fer possible l’accés a un habitatge, però al preu de perdre’n la sobirania, ja que durant dues dècades, i fins i tot més, la clau de casa continua, en part, a les mans de l’Administració. No hauria estat més social imposar més als especuladors, en nombre més elevat que potencials compradors del primer habitatge, vistos els preus de mercat, i ser menys exigent o facilitador amb les famílies i joves del país?

Accés a un habitatge al preu de perdre’n la sobirania