L’AndArt 25

En el cor de Sant Julià, a l’edifici històric i emblemàtic de l’hotel Pol, quan la llum s’alenteix entre les muntanyes, la biennal L’AndArt 25 ens convida a fer una pausa per continuar. Sota aquest lema, el paisatge es converteix en espai de reflexió sobre la fragilitat i la memòria. Entre totes les veus que hi conflueixen, que som moltes – realment recomano una visita amb temps per gaudir, perquè és increïble–, he de destacar la d’Anna Galí amb Time on Quaaludes and Red Wine, una obra que travessa el dol per transformar-lo en art.

El març del 2017, Galí va perdre el seu fill Tomeu, de divuit anys, per sobredosi. En desbloquejar el seu mòbil, va descobrir un món paral·lel: perfils amagats, missatges, fragments de vida que revelaven una identitat oculta. D’aquest descobriment neix un projecte punyent, guardonat amb el premi especial del jurat a l’Images Vevey Book Award, on l’artista reinterpreta imatges, textos i objectes del seu fill per reconstruir la seva presència.

L’obra d’Anna Galí és un viatge íntim i colpidor

L’obra, exposada a L’AndArt 25, és un viatge íntim i colpidor sobre la pèrdua, les addiccions i el poder terapèutic de l’art. Galí no amaga el dolor, sinó que el converteix en una abraçada visual. Cada fotografia, cada paraula, és un pont entre el món real i el digital, entre la mare que busca i el fill que ja no hi és.

En l’habitació on deixa plasmats els seus sentiments, les imatges ens interpel·len sobre com afrontem la mort i el dol en una època de pantalles i silencis. És una invitació a aturar-nos, a mirar-nos sense filtres, a reconèixer la vulnerabilitat com a part de la vida. En un món accelerat, Galí ens recorda que l’art pot ser un lloc per guarir, per estimar des de l’absència i per continuar caminant amb els ulls oberts. A Andorra, entre cims i records, aquesta obra ressona com una pregària tendra i valenta: un crit que diu que fins i tot en la pèrdua més profunda i terrible hi pot néixer llum.