Accés al primer habitatge

El Govern pagarà els interessos i avalarà els primers set anys d’hipoteca als beneficiaris del programa d’accés al primer habitatge de propietat. Aquesta és la mesura presentada la setmana passada per facilitar la compra d’un pis per als residents del país. La iniciativa demostra la presa de consciència real de la problemàtica sobre l’habitatge, i reservar un milió d’euros del pressupost de l’any vinent ho evidencia. Però, el temps ens dirà si aquesta nova proposta desencalla la situació o si queda en un bon propòsit amb poc impacte, com l’anterior programa.

La iniciativa em genera certs dubtes. D’una banda, el col·lectiu potencial sembla molt acotat: calen ingressos prou sòlids per assumir la quota de capital des del primer dia, i tots sabem que els salaris no estan alineats amb el cost de la vida actual i no han seguit el ritme de la inflació dels darrers anys. Alhora, cal destacar que els preus de venda dels pisos no paren d’escalar i el segon trimestre de l’any el preu del metre quadrat ja s’enfilava a 4.498 euros. Tampoc es pot obviar que l’oferta de pisos per sota dels 600.000 euros –el topall del programa– és escassa, sobretot a les parròquies centrals i per a superfícies familiars. Igualment, em pregunto si una possible empenta a la demanda podria contribuir, paradoxalment, a encarir encara més l’habitatge. També, caldrà veure si la mesura elevarà realment la taxa de propietaris o si augmentarà el deute de les llars.

Actua sobre el símptoma i no sobre la causa real

Però la meva preocupació de fons és que tornem a estar davant una proposta que actua sobre el símptoma i no sobre la causa real del problema de l’habitatge. L’objectiu hauria de ser moderar o frenar els preus i tinc dubtes que ho aconseguim abaratint el finançament. Mentre l’immobiliari continuï sent percebut com un actiu rendible i escàs, i el creixement del país es mantingui desbocat, difícilment aquesta mesura per adquirir habitatges de compra podrà aportar una solució real.