El Samhain i el Magosto

La paraula Samhain, en l’etimologia gaèlica, significa fi de l’estiu. Per als celtes el Samhain marcava la fi de les collites i la transició a l’any nou que tot just començava amb l’estació fosca. Aquesta festivitat va ser absorbida i transformada, primer per la romanització i després pel cristianisme, donant lloc al dia de Tots Sants i la nit de difunts, tradicions que als països anglosaxons van donar peu a la festa de Halloween, una celebració que s’ha popularitzat enormement. No obstant això, en alguns dels llocs més recòndits de Galícia, Castella i Lleó i Astúries els costums i tradicions paganes del Samhain es van mantenir vives al llarg dels segles, i les celebracions cristianes de la nit de difunts mantenen la majoria dels costums pagans d’origen cèltic, que s’han modernitzat al llarg dels anys, però que, en essència, són pràcticament els mateixos.

Galícia, Castella i Lleó i Astúries, i costums i tradicions paganes

Amb el pas dels segles molts aspectes del Samhain van evolucionar a Europa. Alguns costums, com fer lluminàries amb naps al principi i posteriorment amb carbasses, o vestir dones i nens amb collarets fets de castanyes per atraure els bons esperits i foragitar els dolents, són molt antics a Europa. A Galícia hi ha una relació molt estreta entre el Samhain, el Magosto i la Noite Meiga, que se celebren pràcticament les mateixes dates. Molts també consideren que la llegenda de la Santa Companya a Galícia i la Güestia a Astúries tenen el seu origen en la mitologia cèltica i en la creença que les ànimes dels difunts caminen entre els vius la nit de Samhain.

El Samhain està recuperant la seva força i arrelament a Galícia, adaptant-se als temps actuals, però sense perdre mai la seva essència. La nit del més enllà, la més terrorífica de l’any, també és la més divertida, cosa que, encara que ens sembli estrany, és possible conjugar. Us desitjo que passeu una molt bona nit celebrant la mort amb alegria i diversió tot respectant també totes les altres tradicions.