Qui crida el llop

Quan vaig publicar la segona novel·la de la trilogia, The Wolf Within, alguns amics em van preguntar si no exagerava. Els semblava que l’enemic sempre ve de fora: el país veí, la superpotència que llança drons sobre Ucraïna, Polònia o aeroports europeus. Però les democràcies occidentals també conviuen amb un “llop interior” que divideix. Europa té un greu problema d’immigració, perquè negar-ho. Txèquia, Eslovàquia o Hongria, membres de la UE, consideren Brussel·les el veritable “llop interior”. Als Estats Units, Trump vol desplegar la Guàrdia Nacional a Chicago –després de San Francisco i Los Angeles–per combatre “l’enemic interior”.

Fa dues setmanes va reunir tots els generals a Washington per ordenar-los “entrenar les tropes contra ciutadans nord-americans”. A casa nostra, el debat també existeix. Concòrdia assenyala els residents passius i actius com la causa de tots els mals: la inflació dels habitatges, la manca de català o el trànsit. És un discurs hipòcrita com pocs. Els 3.000 residents passius són una minoria davant dels 10 milions de turistes que saturen les carreteres del país. A més, els residents passius compren xalets d’un milió d’euros a Escàs o Ordino, no pisos mes petits a preu més assequible a Andorra la Vella. El veritable problema és un model econòmic antiquat. En comptes de posar traves als emprenedors que podrien crear feina qualificada i consumeixen molt més que la mitjana, es continua fomentant el turisme de cotxe contaminant i sandvitx. Concòrdia ja hauria d’adonar-se, mirant les dades objectives, que Andorra té èxit gràcies, en part important, als expatriats. Cal manejar, planificar aquest èxit amb seny. Augmentar l’aportació a fons perduts fins a 100.000 € per als passius pot ser una mesura recaptatòria raonable, però no reduirà la demanda, atesa la situació lamentable de les economies i la inseguretat que domina als països veïns. Si l’oposició vol limitar l’arribada de residents passius, cal planificar i gestionar aquest èxit mitjançant una quota anual o altres mesures clares i coherents. Molts països europeus matarien per tenir els nostres “problemes” en lloc de dèficits estructurals galopants.