Canvi horari
El darrer diumenge d’octubre, per no perdre el costum, ens canvien l’hora. Perquè sí. Comença l’anomenat horari d’hivern. Mentrestant, però, ningú no en coneix els arguments. Ens tracten com a babaus. Ens venen la moto que s’ha acabat la tardor. Que cal implementar l’estalvi energètic. Una presa de pèl. Un enganyapagesos. Sobretot des de la visió que es fa de dia a les vuit del matí. En canvi, a les set de la tarda ja és fosc. Una trepa de mestretites! En un país d’horaris laborals, gastronòmics, escolars i televisius anàrquics no sembla gaire defensable aquesta tesi. Hi ha molta més gent desperta cap al tard que no pas al matí. Anem a horari canviat. Som bàsicament un país turístic, de serveis... I la major activitat comercial es concentra al capvespre. L’energia suposadament estalviada al matí es malbarata a la tarda, amb molt d’escreix. Tres grans economies industrials (el Japó, la Xina i l’Índia) veuen innecessària la mesura. Deu ser per alguna cosa. Amb menys hores de llum solar, hi ha més despesa energètica... Cosa que va de conya a les empreses del sector. Amb més motiu quan la nova factura del ram s’ha convertit en un trencaclosques. No l’entén ni un universitari d’Oxford o Cambridge. La malastrugança va in crescendo en veure la trepa de paios endollats als seus consells d’administració. No cal dir noms. Tots els tenim in mente. Deu ser perquè, quan se’ls acaba la moma política, cal compensar llurs facilitats. Tenim un percentatge de deute sobre el PIB esparverant. Alhora, sense deixar-nos cap partit, els casos de corrupció campen a tort i a dret. Noms com els d’en Jordi Pujol, Rodrigo Rato, Luis Bárcenas, Iñaki Urdangarin, Álvaro Pérez, José L. Ábalos, Koldo García i Santos Cerdán omplen pàgines de diaris. De moment, no consta ni un sol que hagi retornat un euro. Sense gaire perspicàcia, no serà per ací on hauríem –metafòricament– de canviar rellotges? Posats a demanar, I have a dream: una justícia imparcial i ràpida. Per quins set sous els llocs cabdals dels serveis jurídics estatals els ha de cobrir el poder polític? Com podem acceptar, silentment, processos judicials eterns? No m’agrada que m’afaitin. M’ho sé fer sol. Que la ministra del ram ens expliqui, sense embuts, un tèrbol i més que suposat estalvi energètic. Encara és hora de depurar responsabilitats en l’apagada de fa sis mesos. Que posi llum a la foscor en els vaivens del preu del gas. Que aclareixi els canvis sobtats de criteri en relació amb energies alternatives (eòlica i plaques solars). Els que ens sentim soldats rasos de la societat ens regim per criteris de seny i planers. No gens enrevessats. Amb un afany constant d’estalvi i senzillesa. Prou diu l’adagi que Els catalans, de les pedres, en fem pans. Ningú no ens ha pas ensenyat que ens hem d’estrènyer el cinturó. N’hem après solets...