La ‘trumpada’ del Nobel

L’any 1888, moria Ludvig Nobel. Llavors, el seu germà Alfred –que fou qui deixà, al testament, la creació dels Premis Nobel– va llegir el seu propi obituari en un diari francès: un error periodístic del qual va néixer aquest prestigiós guardó. La premsa va confondre els germans, publicant una crítica demolidora que li va fer molt de mal. El titllà de “mercader de la mort”, bo i referint que es lucrava creant armes de destrucció massiva, a base de dinamita. Potser el malentès el va fer reflexionar sobre el llegat, decidint bescanviar-lo. Encara sort!

Abans de morir, deixà testada la creació dels Premis Nobel, en què es gratifica gent que ha contribuït a la millora del món, en àrees com ara la Física, Química, Medicina, Literatura o Pau.

Hi ha moltes persones que s’informen per les xarxes socials

Fa ben pocs dies s’ha concedit aquest darrer, atorgat a l’opositora veneçolana María Corina Machado. El morbo no ha estat qui guanyava, sinó qui no ho feia (el molt impresentable president Trump, que s’hi autopostulava pesadament). Dins d’un entorn mundial tan malmès, celebro que el tribunal no s’hagi plegat a les exigències d’un paio tan bocamoll i repel·lent com aquest.

Actualment, hi ha moltes persones que s’informen mitjançant les xarxes socials, sense contrastar res, i així ens va. Tant de bo que el bon periodisme de sempre ajudi a refermar continguts, criteris, estil i valors. Si més no, per tal d’anar bastint un món millor, en què regni la pau, l’amor i el bé... Com deia sant Joan Evangelista, “la veritat ens farà lliures”. Raó de més, per tant, per no abaixar la guàrdia. Se’ns gira molta feina, començant per l’escola. No oblidant la púrria barroera d’un munt de mitjans audiovisuals que empastifen i desprestigien una professió tan bonica i apassionant amb continguts vomitius de pura teleescombraries. Quina pena! No els paguen per pensar? Més ben dit, per combinar formació i informació. Rigor i criteri. Ètica i puresa.