Retirar els mòbils

L’escola andorrana de segona ensenyança d’Encamp ha iniciat una prova pilot que prohibeix els mòbils a l’escola. El funcionament és simple: a l’entrada, els alumnes deixen els mòbils en una caixa i els recuperen una vegada finalitza la jornada escolar. La iniciativa ja s’aplica en altres països i, d’entrada, ha rebut bona acceptació per part de les famílies. Els beneficis són molt intuïbles. La retirada dels mòbils afavoreix la concentració sostinguda, millora el clima i disminueixen els conflictes al centre.

Guanya en eficàcia, però perd en enfocament pedagògic

L’experiència d’altres països suggereix que la simple prohibició és insuficient si el dispositiu continua a la motxilla. Un exemple el tenim a França, on la llei prohibeix l’ús del mòbil a les aules des del 2018, però el ministeri d’Educació ha impulsat, aquest curs escolar, el dispositiu portable en pause, que obliga a tenir el telèfon fora de l’abast durant tota la jornada, a tots els centres de secundària. A la pràctica, la implementació no ha estat generalitzada i alguns centres no han seguit la recomanació, al·legant motius de costos i de logística, i defensen que la llei de prohibició ja és prou clara.

Fer el pas de prohibir a retirar el mòbil guanya en eficàcia immediata. És una norma simple i previsible, però perd, si no es complementa, en enfocament pedagògic: no ensenya per si sol a governar l’ús responsable. En sortir de l’escola, l’alumnat torna a tenir el dispositiu a les mans i reapareixen els mateixos riscos.

Educar no és confiscar i no caldria retirar físicament el dispositiu si els límits són clars i el claustre els fa complir amb coherència. Malauradament, cada vegada són més els centres educatius que opten per una mesura més efectiva i que evita la confrontació amb l’alumnat que incompleix la normativa. Però si volem formar i no tan sols controlar, el camí és una norma clara d’ús, aplicada amb justícia i acompanyada d’educació digital i corresponsabilitat familiar.