Rocky Balboa
Estimats anarquistes andorrans. Integrants de la triple A (si el Villaró anomena així Acció Anarquista Andorrana, així es quedarà), em poso en contacte amb vosaltres per aquí perquè si no hi ha novetats sou gent de la clandestinitat. Que sabeu que no tinc problema que em feu entrar en un cotxe un dia després de fer la ràdio i em porteu amb els ulls embenats al lloc on esteu preparant la revolució. L’assumpte és que la vostra protesta lumínica de l’altre dia ha vingut a animar encara més un galliner que ja prou esvalotat estava. I és que, estimats anarquistes, lluitareu per l’espai mediàtic amb tribus ja molt treballades i que us porten molt avantatge en l’art de cridar la nostra atenció. I heu de saber que alguns ja tenen agafada la patent de la llibertat i de patir greuges a dojo per un sistema que els ofega (fiscalment). Els que diuen això són anarcocapitalistes, o sigui que són com vosaltres, avall l’estat, però ells poden beure molta Coca-Cola. Això de la llibertat ho podríeu compartir, però ells han arribat primer i us haureu d’organitzar. El tema, i per això pujaria al cotxe amb els ulls embenats, és saber si el vostre rotllo és només el tema de demanar la llibertat de Palestina o si realment sou hereus de Bakunin i la idea és anar de veritat contra el capitalisme. Perquè a l’avança heu de saber que la sospita generalitzada és que la protesta de l’altre dia la vau fer perquè vau trucar per jugar a pàdel i estaven totes les pistes agafades. A més, m’expliquen que el gadget que vau fer servir per a les llumetes val una pasta. A veure si sereu anarquistes prèmium. Potser us penseu que m’estic fotent una mica de vosaltres i no és cert. La veritat és que ja me’n foto de tot perquè en un any he vist ressuscitar Franco en un Fòrum econòmic validat per autoritats i la banca i uns mesos després aparèixer un grup anarquista Laser Star Wars Obi Wan Kenobi reivindicant una protesta amb llumetes pel país. I cada matí em repeteixo: “Va, no hi ha dolor.” Com Rocky Balboa.
M’expliquen que el ‘gadget’ que vau fer servir val una pasta