Les quotes de temporers

Aquesta setmana s’ha obert el termini de sol·licitud per a les quotes de temporers per a aquest hivern 2025-2026. Pel que fa al nombre d’autoritzacions no hi ha gaires canvis respecte a l’any passat, vora unes 6.500 si s’escau una ampliació. Això sí, per als treballadors temporers dels sectors hotelers i associats, el període d’aquest permís finalitza el 3 de maig o, com a molt, el 15 de juny. El sector hoteler està prou satisfet amb la quantitat però no pas amb la finalització, ja que pateix la manca de treballadors durant els mesos d’estiu i demana allargar el termini dels permisos fins a l’octubre, tenint en compte, a més, que aquests treballadors es veuen obligats a marxar a Espanya o França a fer la mateixa feina. Per això defensen un model de quota única que permetria retenir el personal més qualificat. I com era d’esperar, ha començat la cantarella, no sense part de raó, que si paguessin bons sous, tindrien treballadors com “Déu mana”. Però anem a pams, perquè, com deia Heràclit, la majoria de la gent viu segons la seva pròpia raó. El sector de l’hoteleria i la restauració representava l’any 2022 el 7,2% del PIB. Això vol dir que molts treballadors depenen directament del sector i, a més, els impostos com l’IGI i altres taxes d’aquest sector contribueixen als ingressos a l’Estat, que som tots. També és evident que atraure i retenir el talent està directament relacionat amb horaris justos amb torns flexibles que permetin la conciliació laboral i familiar, i salaris competitius. Valgui de mostra el cas de Ginebra, on el 2020 es va aprovar una iniciativa popular que establia un salari mínim de CHF 23/hora, un dels més alts del món, per afrontar l’escassetat de treballadors en aquests sectors. Però nosaltres no som Ginebra i hem de cuidar tant els empresaris com els treballadors d’aquest sector, perquè Heràclit deia també que l’opinió de la majoria de la gent és a l’alçada d’un joc de nens. No li’n donem proves.

O com aconseguir satisfacció entre empresaris i treballadors