Nens i pobresa

Ser pobre i la pobresa és anar més enllà d’uns ingressos i pot tenir moltes cares i molts matisos: és passar fam, però també menjar poc i malament. És no tenir un sostre on resguardar-se o que te’l puguin treure sense cap preavís. Ser pobre és estar malalt i no poder pagar un tractament mèdic, és comprar unes ulleres al teu fill i no arribar a final de mes. Ser pobre és no tenir llibres de text i acabar el curs amb fotocòpies, és no tenir feina o tenir-ne dues mal remunerades. Ser pobre és no tenir perspectives de futur perquè només es té el present. La pobresa és haver de lluitar cada dia per viure dignament, és la impotència de no tenir veu, o que aquesta valgui menys, la pobresa és quan els altres decideixen per tu i no poder triar, és viure en la inseguretat permanent.

No tenir perspectives de futur perquè només es té el present

La pobresa habita moltes vegades a la societat de manera silenciosa amagada sota un passat de benestar, acorralada davant de la dignitat dels que la pateixen. Sovint és una realitat que s’amaga, es nega i fins i tot es qüestiona davant la dificultat de mesurar-ne l’impacte i s’ha convertit en un objecte de recerca científica freda i inaccessible per a la majoria i la seva essència encara se’ns escapa. Parlar de pobresa sovint sembla un tema tabú, bona part de la societat no ho veu ni ho vol veure i així la pobresa passa sovint desapercebuda i en moltes ocasions amb mirades de menyspreu. Tot i això, està i s’ha instal·lat, i sembla que per quedar-se, i es mostra especialment cruel amb els nens i, encara més, amb els que han nascut al si de certes famílies.

A més de visibilitzar la situació dels nens més vulnerables, s’hauria de reforçar el model de protecció social de la infància i millorar-la augmentant els ajuts per reduir el nombre de nens que viuen a la pobresa per equitat i justícia social i ampliar el nombre de famílies receptores de la prestació per fill a càrrec, per arribar a tots els nens que viuen en situació de pobresa.