Inspiració...

Si haguéssim de definir la inspiració mitjançant una imatge, podríem comparar-la amb aquell amic que arriba quan menys t’ho esperes, ja que no avisa mai abans de venir, però quan ho fa, ho canvia tot. Però si la descriguéssim de manera més formal, la inspiració seria aquest estat mental o emocional que impulsa la creativitat, l’acció o el pensament innovador, és a dir, el moment en què apareixen les idees, les solucions o les emocions. Qui no ha viscut mai el moment durant el qual ens trobem davant d’un full en blanc, i malgrat els intents i l’esforç les nostres idees semblen esgotades i la creativitat no es presenta? O, tot el contrari, qui no ha passat per un moment de molta inspiració, amb idees que fluïen de manera espontània i en quantitat? En qualsevol dels dos casos, molts de vosaltres segurament, per no dir tots… En efecte, la inspiració no és un do màgic reservat a uns quants privilegiats, ja que tothom en pot gaudir i està estretament vinculada a estímuls, siguin externs (com una obra d’art, una conversa, un escrit o la natura, per donar només alguns exemples) o interns (records, somnis o reflexions personals). Sovint la busquem desesperadament en llocs massa evidents, com ara llibres, una pel·lícula o ChatGPT… i no la trobem o la trobem amb moltes dificultats! En realitat, la clau consisteix a aprendre a mirar amb curiositat el que món ens envolta, ja que la inspiració es pot amagar en un paisatge, una conversa inesperada, una cançó escoltada de fons o en el silenci d’un matí de pluja. Quan deixem espai per escoltar i observar, les idees tornen a fluir. També la trobarem sense gaire dificultat canviant els nostres hàbits o les nostres rutines, ja que fer alguna cosa nova també pot despertar la nostra ment i fer-la aparèixer. I, sobretot, cal tenir paciència. La pressa és enemiga de la creativitat. Hi ha dies en què la inspiració no arriba, i no passa res, i d’altres dies que haurem de frenar-la per no desbordar-nos.

És com aquell amic que arriba quan menys t’ho esperes