Flàccids

Recordo el moment perfectament tot i que deu fer 20 anys. Dels 15 o 20 que érem, en quedàvem tres per tirar-nos pel tobogan més salvatge d’aquell parc aquàtic. L’activitat era la rematada d’un cap de setmana de comiat de solter amb una sèrie de vivències que en cas de ser exposades públicament avui tindrien alt potencial cancel·lador. Des del llindar, la caiguda s’ha d’admetre que equivalia a ser dins del cotxe de Thelma i Louise just abans del barranc. Ell, un home prudent empès per la tribu a ser Tom Cruise, es va posar en la posició correcta, però a 50 centímetres del punt on la gravetat començava a fer feina. I així es va quedar com dos minuts en els quals els dos que quedàvem per saltar (el darrer, el nuvi, és clar) vam estar mirant un socorrista que amb els ulls admetia no haver-se trobat mai amb allò. El meu amic tenia tanta por que hauria estat dues hores en aquella posició de Tutankamon. Finalment, vam haver de donar-li una petita empenteta, després crit de terror i aterratge a l’aigua sense problema. Un cop a baix va dir la frase: “Mai ens ho tornarem a passar tan bé.” Ens els vam mirar i li vam dir: “No home, no!” Tenia raó.

La nostàlgia pot ser una presó insuportable o un veler que et fa navegar

La nostàlgia pot ser una presó insuportable o un veler que et fa navegar lliurement. És una de les grans contradiccions de la vida. A mi m’agrada arrebossar-me de nostàlgia molts cops. El risc sempre és passar-se. I és que ens han de quedar, espero que a la majoria, ganes per fer front a aquest món tan estrany que ens ha quedat. És una temptació molt gran pensar que les receptes que van conduir aquesta civilització a les cotes més importants d’evolució que mai ha conegut la nostra espècie són vigents avui. No ho són. Sobretot perquè la tecnologia marca el context i les normes del combat. I és un combat que ens agafa flàccids a la majoria, colpejats per l’esquerra per la pesadíssima correcció política i per la dreta pels reaccionaris 6.0. I fa mandra. I d’això treuen i més que en trauran, profit, els que ens volen enfrontats perquè així som més dèbils.