Andorra que innova
La clau, des d’una mirada econòmica, és el mecanisme que ho fa possible. Andorra situa la innovació al centre de l’agenda amb un objectiu: passar d’entorn de l’1% al 7–8% del PIB en deu anys. Primer pas el 2026: augment del 80% i un esforç de l’1,75% del PIB per activar projectes.
Perquè la palanca funcioni, calen governança i criteris. Neixen el Consell i l’Oficina de la Innovació; seran útils si prioritzen, eviten duplicitats i publiquen decisions. Tres mètriques: ocupació qualificada, exportacions de serveis intensius en coneixement i productivitat a les pimes. Amb objectius anuals i revisió independent, la política guanya credibilitat.
El focus sectorial orienta la despesa: salut i benestar, natura i esport, i construcció eficient i sostenible. Són àmbits alineats amb avantatges comparatius i demanda global creixent. Especialitzar-se també implica prioritzar: cal mesurar costos d’oportunitat i abandonar línies poc eficients.
Projectes que sumen productivitat, talent i benestar
La infraestructura és el pont. El conveni Govern–Comú per transformar l’antiga CATSA en hub d’innovació, amb termini de cinc anys, crea un punt per a recerca i start-ups, connectant UdA, AR+I i Andorra Business. Elements a gestionar: calendaris i sobrecostos.
El finançament i la demanda pública completen l’equació. Subvencions R+D+i i programes de digitalització són l’oferta; la compra pública d’innovació, el motor. Instruments –crèdit, garanties i mentoratge– han de reduir friccions, evitant subvencionar projectes ja viables.
A curt termini, quadre de comandament trimestral: projectes iniciats i completats, pilots, patents i llocs qualificats. A mitjà termini, objectiu de productivitat i resiliència; a llarg termini, diversificar el PIB i estabilitzar salaris.
En síntesi, el repte és d’execució: calendari, disciplina pressupostària i cooperació estable. Amb constància inversora, criteris transparents i avaluació exigent, la innovació es convertirà en valor afegit durador.