Abundància creativa

En un món saturat de productes xinesos i de diner barat, és hora de repensar el concepte d’abundància. No parlem d’una acumulació material sense fi, sinó d’una abundància creativa que valora el treball, la tècnica, els oficis.

Aquesta visió ens convida a fomentar una cultura on l’acció, l’enginy tècnic i l’esforç diari siguin els nous pilars. Imaginem un retorn a valors que celebrin la creativitat humana per sobre del consum irracional, on l’abundància no es mesuri en possessions efímeres, sinó en innovacions que enriqueixin la vida col·lectiva i en relacions humanes. Penso que hauríem d’aspirar a una vida amb un ús similar de materials que teníem als anys 70, potenciada per les millores tecnològiques actuals. Per impulsar aquest canvi, cal apostar per una indústria d’alt valor afegit. Això requereix polítiques que prioritzin la formació professional en oficis tècnics.

Celebrar la creativitat humana per sobre del consum irracional

Això implica adoptar una cultura de consumir i de produir béns duradors i de qualitat, on la reparació en lloc de la substitució i el consum de béns locals de qualitat siguin la norma.

Un aspecte fonamental és l’alimentació. Hem de millorar la riquesa nutricional del que mengem i augmentar la productivitat agrícola i ramadera mitjançant pràctiques tradicionals. Hem de fomentar la ramaderia tradicional i comunitats rurals més fortes. Hem de potenciar la nostra carn de pastura, el formatge de pastor, els ous o la mel local de qualitat com a pilars fonamentals.

Finalment, en lloc de basar el desenvolupament en capital extern i immigració massiva, centrem-nos en millores de productivitat interna. Aquest enfocament podria resoldre problemes crònics com l’accés a l’habitatge. Amb una població més productiva, augmenten els ingressos reals, cosa que permet habitatges més assequibles. Aquesta abundància creativa és l’únic camí practicable cap a un model de prosperitat autèntica.