Mocallosos a l’entrevista
He volgut analitzar l’última entrevista al cap de Govern. Breument, ja que només disposo d’uns minsos 1.925 caràcters.
El posicionament en l’afer palestinoisraelià és, com és habitual, en consonància amb el país veí més moderat. En aquest cas, França. Així doncs, el reconeixement de l’Estat palestí es farà quan deixi de dependre d’un govern terrorista i alliberi els ostatges. Només espero que aquesta moderació en política internacional no ens acabi minvant la sobirania.
La patata calenta de l’avortament té com a únic objectiu la despenalització. La impossibilitat d’ajudes socials i la persecució als facultatius seran aviat producte del passat, com no hauria d’haver estat mai d’una altra manera. Si es vol anar més enllà, la legalització, caldrà replantejar el model d’Estat.
El país més segur del món no pot ser sacsejat per uns mocallosos
Com és habitual, el tema i pregunta obligada és sobre l’habitatge en totes les seves dimensions. L’obligatorietat d’un pla d’habitatge per als treballadors dels nous centres comercials sembla una proposta sorgida d’una tempesta d’idees encara per madurar. Només contribuiria a destensionar el problema si aquests centres construïssin els habitatges dins del mateix complex. De la mateixa manera, els camps de neu haurien de poder disposar de llicència per construir allotjaments dins dels mateixos camps per als temporers, alliberant així molts pisos avui bloquejats indefinidament.
La seguretat quant a les bandes de menors ha estat present a l’entrevista. Estem d’acord que el país democràtic més segur del món no pot ser sacsejat per uns mocallosos. La tolerància zero ha de ser exemplar davant qualsevol indici de bandes d’adolescents o criminals organitzats. Al nostre país, la dreta no s’alimenta de l’excessiva permissivitat de l’esquerra. No existeix el moviment ocupa, ni la immigració descontrolada, ni es permet la impunitat dels petits furts. Si algú creu que Andorra tolerarà bandes organitzades, s’ha equivocat de país.