Crim sobre rodes

Aquest cap de setmana, un jove que vivia, treballava i s’estimava Andorra ha mort en un accident de trànsit a Espanya. El conductor que va provocar el xoc circulava sota els efectes de l’alcohol i les drogues. No parlem d’una fatalitat, sinó d’un crim anunciat: barrejar volant, alcohol i substàncies no és mai un error, és una decisió conscient que converteix el vehicle en una arma.

Tant hi fa si l’accident passa a Andorra, a Espanya o a l’altra punta del món: el resultat és sempre el mateix. Una vida arrabassada, una família destrossada, una comunitat en dol. I el més insultant de tot és que era evitable. Podem culpar les carreteres, la nit, la mala sort… però la veritat és tossuda: qui condueix begut o drogat, sap que pot matar. I, tot i així, ho fa.

Cada cop que mirem les estadístiques de trànsit, oblidem que darrere de cada número hi ha un rostre, uns somnis i una història que ja no seguirà. I encara hi ha qui trivialitza aquestes conductes, qui relativitza, qui diu: “No passa res, controlo”, i agafa el cotxe. Doncs sí que passa: passa que matem innocents. Hem de prendre consciència.

Aquest cas ha de sacsejar consciències també a Andorra

Aquest cas ha de sacsejar consciències també a Andorra. Quants cops hem vist persones sortir d’una discoteca i pujar al cotxe sense que ningú les aturi? Quants cops hem callat davant d’un amic que havia begut massa? El silenci també mata.

És l’hora de dir prou. Necessitem més controls, sancions més dures i, sobretot, una cultura de tolerància zero. Conduir sota els efectes de l’alcohol o les drogues no pot ser mai una opció. És un acte criminal i ha de ser tractat com a tal.

Avui plorem una vida perduda, però demà hem de ser capaços de canviar actituds. Perquè si no ho fem, tornarem a escriure aquesta columna, amb un altre nom i una altra família trencada. I aleshores, la culpa ja no serà només del conductor que mata, sinó també nostra.

In memoriam Carlos.