Risc d’expulsió

Fa pocs dies, aquest mateix diari destacava les dades d’un portal immobiliari que apuntaven un encariment del 8,14% dels pisos de lloguer respecte al trimestre anterior, situant el preu mitjà per sobre dels 3.000 euros mensuals. El mercat de compravenda també ha crescut un 12,78%, situant el preu mitjà de venda en els 900.000 euros. Es tracta de xifres provinents del sector privat, davant la manca de dades oficials que serien més que necessàries. Però aquestes ja serveixen com a indicador inequívoc del mercat. La pujada del preu de l’habitatge no para de créixer i ho fa amb una tendència molt preocupant. El preu medià del lloguer, segons la mateixa font, se situa als 2.650 euros, molt per sobre del darrer salari medià publicat pel departament d’Estadística, de 2.139 euros. Una desproporció que parla per si sola.

Es corre el risc d’expulsar els joves i les famílies treballadores

Certament, cal analitzar les xifres amb molta prudència, però la tendència és innegable: el preu de l’habitatge puja molt més ràpidament que la inflació, i molt més que els sous. I, de moment, no hi ha indicis que la tendència s’aturi; més aviat el contrari.

Durant dècades, Andorra s’ha enorgullit de ser un país d’acollida. Aquesta ha estat la clau per a la seva prosperitat. Però el canvi de model econòmic i l’arribada de l’especulació immobiliària sense fre fan que molts dels que hi han crescut, estudiat i treballat ara ja no trobin un lloc on viure dignament. Probablement, els que llegiu aquesta columna també coneixeu algú que està buscant un pis sense èxit o que es plantegi marxar a viure fora. El model actual ja no garanteix la cohesió que ens havia definit. Si aquesta tendència persisteix, Andorra corre el risc d’expulsar els seus joves, les seves famílies treballadores, el seu talent i la seva memòria.

Estem alimentant un model econòmic que es fonamenta en l’immobiliari i que, a poc a poc, ens asfixia. Andorra necessita redefinir el seu model econòmic més enllà de l’immobiliari i del turisme.