Juvenescència

Estic llegint aquests dies el llibre Generación Silver, d’Antoni M. Lluch, i hi he descobert un concepte que m’ha captivat: la juvenescència. Un mot encunyat pel professor de Stanford Robert Pogue per descriure “aquesta nova etapa en la qual no serem vells més temps, sinó que serem joves més anys”. Una mirada radicalment diferent sobre l’envelliment, que deixa de ser sinònim de declivi per convertir-se en una oportunitat per viure amb plenitud.

Lluch recorda que la nostra edat biològica depèn només en un 20% de la genètica, i que la resta està en mans del nostre estil de vida, les nostres decisions, els nostres hàbits. Per això, el gran objectiu no hauria de ser simplement viure molts anys, sinó viure’ls amb salut i qualitat de vida. No és tant allargar el calendari com ampliar la intensitat i el goig de cada jornada.

Viure amb joventut d’esperit és un art

Em ve al cap la frase de George Bernard Shaw: “No deixem de jugar perquè envellim, envellim perquè deixem de jugar.” Potser la clau és aquí: mantenir viva la curiositat, la il·lusió, la capacitat de sorprendre’ns. Continuar jugant, encara que les arrugues ens recordin el pas del temps. Perquè l’ànima no té edat quan es manté desperta.

La juvenescència és, doncs, una invitació a cuidar-nos amb responsabilitat però també amb alegria: menjar millor, moure el cos, descansar bé, mantenir vincles afectius i projectes que ens il·lusionin. És fer-nos conscients que, mentre la ciència avança, ja tenim a les nostres mans el poder de rejovenir des de dins, cultivant l’energia vital i l’esperit positiu.

No es tracta de negar el pas del temps, sinó d’habitar-lo amb dignitat i entusiasme. Viure més anys és un regal, però viure’ls amb joventut d’esperit és un art. I aquest art es diu juvenescència: la revolució silenciosa que ens convida a seguir somiant, aprenent i estimant com si la vida tot just comencés.