Gràcies per la claror, Jane Goodall

A final de novembre, farà dos anys de la seva entranyable visita a les Valls d’Andorra. Jane, la doctora en etologia Jane Goodall, va venir a parlar-nos d’allò que portava dins seu i volia compartir amb la resta de la humanitat: raons per a l’esperança, un missatge de claror. En aquest món accelerat dels nostres dies, en aquesta època marcada per tantes artificiositats, males maneres, manca d’educació, negrors, violència, guerres i mostres constants d’ostentació i egoismes de tota mena (relacional, econòmic, mediambiental...), la cadència i el tarannà, la claror, la naturalitat de la doctora Goodall, de la Jane –com li agradava que l’anomenessin–, ens va omplir de joia vital i justament d’allò que expressament ens portava: d’esperança, en fer-nos partícips de la seva, de la importància dels gestos personals, individuals, per sumar-los un a un als de la resta d’humanitat i viure un present més amable per poder fer possible un futur també més habitable, més saludable. Ens ho recorda bé el comunicat d’aquest dijous de l’Institut Jane Goodall, fundat per ella mateixa l’any 1977, tot anunciant la seva mort: “Va morir pacíficament mentre dormia dimecres, 1 d’octubre de 2025, als 91 anys d’edat, a Califòrnia, on es trobava durant la seva gira pels Estats Units. Des de l’Institut Jane Goodall, li estem molt agraïts per la seva tasca, la seva paciència i perseverança, el seu do, el seu bon saber fer, la seva humilitat, la seva comprensió, les infinites ganes de canviar el món i deixar-ne un de millor a les següents generacions; pels seus descobriments que tant ens van ensenyar sobre els ximpanzés i sobre nosaltres mateixos, per la seva vida dedicada a fer-nos millors persones i transmetre’ns esperança per poder treballar units per a un món més solidari, just i sostenible.”

La naturalitat de la doctora Goodall ens va omplir de joia vital

En el seu pelegrinatge de les darreres dècades arreu del món, ha enlairat un missatge de pau i també de respecte cap a tots els éssers vius davant de joves i grans, amb la intenció –certament meritòria enmig de tanta manca de valors humans que ens envolten– de no continuar degradant l’entorn natural i, de retruc, les relacions humanes. En aquesta comesa, s’ha valgut del programa educatiu anomenat Arrels i brots, en el qual joves de totes les edats porten a terme, en el seu entorn local, projectes que fomenten el respecte i l’empatia per tots els éssers vius, que promouen l’entesa entre totes les cultures i creences i que motiven cada persona a actuar per fer del món un lloc millor per a tothom. Arrels i brots, doncs, que ens la faran recordar a partir d’ara en cada planta quan floreixi, en cada brot, en cada fulla, en cada refilar d’ocell, en cada remor de font o correntia de rius i bressolar de mars, en cada mirada afectiva, en cada rialla benvolent, en cada mot afable, en cada bon dia, en cada gràcies, en cada de res. Amb la saó que ens deixa la doctora Goodall, arrelarà millor el seu missatge i brotaran amb més ufana els seus bons propòsits, per poc que li fem cas, per poc que hi posem el nostre granet de sorra.

Gràcies, Jane, per la claror i lluminositat de la vostra mirada

Dèiem al començament d’aquest article d’agraïment a Jane Goodall, que estem voltats d’artificiositats, de maneres de fer artificials, en el sentit ple que té la paraula, entesa com enfrontada, la cosa artificial, a la natural. Fins i tot a l’hora de pensar i, per tant, de raonar i d’exposar pensaments i raonaments, podem tirar de veta de l’anomenada intel·ligència artificial, una arma de doble tall, perquè si, per una banda, ens aporta dades tot buscant-les per nosaltres, pot arribar a hipnotitzar, a apagar el pensament, a acostumar-nos a no pensar, a no raonar, a despersonalitzar-nos. Curiosament, avui que parlem de la doctora Goodall, fa vuit anys que moria a Barcelona el filòsof, antropòleg i matemàtic Jesús Mosterín, qui, per aquelles causalitats de la vida, feia molts anys havia tingut un bell encontre amb Jane Goodall a l’Àfrica, on ella vivia estudiant l’etologia dels ximpanzés. Mosterín, parlant del pensar i del raonar, deia sovint als assistents a les seves conferències: “L’únic missatge que us vull deixar és, en primer lloc, que tracteu de pensar pel vostre compte, això és, que no delegueu mai en altres la capacitat de pensar, i, en segon lloc, que tracteu de pensar, no de qualsevol manera, sinó amb claredat i precisió, és a dir, que tracteu de ser bons pensadors.”

La trobada de Jesús Mosterín i Jane Goodall en terres africanes, a Tanzània, va ser deguda a l’expedició naturalística capitanejada per Félix Rodríguez de la Fuente l’estiu de 1969, per recollir material fotogràfic i coneixements en directe per a la confecció de l’enciclopèdia Fauna, apareguda el 1970, el primer gran projecte de divulgació del món natural de Rodríguez de la Fuente, abans de la magna sèrie televisiva El Hombre y la Tierra, que no veuria la llum fins al 1974. Resulta que Mosterín, que tenia 27 anys, era el director editorial de Fauna, delegat per Editorial Salvat. El podem veure a ell, en una fotografia d’aquell dia, el 25 d’agost de 1969, en companyia de Félix, que tenia 41 anys, i de qui era el marit de Jane Goodall, el naturalista, cineasta i fotògraf de National Geographic Society, Hugo van Lawick, que en tenia 32. Precisament, la majoria de les emotives fotografies i filmacions on veiem Jane Goodall a Àfrica les va realitzar ell. Fou en aquelles jornades africanes de treball de camp al costat d’Hugo van Lawick, on feren coneixença Félix Rodríguez de la Fuente i Jesús Mosterín, de Jane Goodall, que aleshores tenia 34 anys i ja en portava nou a l’Àfrica estudiant els ximpanzés a Gombe. Sense saber-ho, tot i que Jane Godall ja era coneguda pels seus estudis punters i descobriments en la conducta dels ximpanzés, tots quatre passarien a la història per la seva contribució a la divulgació i al respecte de la natura, a la preservació dels ecosistemes i a la biodiversitat.

Gràcies, Jane, gràcies, doctora Goodall, per la claror i la lluminositat de la vostra mirada i del vostre pensament.