Dismorfisme facial

La bellesa es podria definir com quelcom que amb la seva perfecció i les seves formes complau la vista i l’orella i per extensió l’esperit, però no deixa de ser inexplicable, indefinible, inobjectable i que té un paper crucial en la vida mental i social de l’ésser humà. Investigacions sobre la bellesa facial suggereixen que la percepció de la bellesa és innata i universal, transversal a races i cultures, i amb una clara relació amb els circuits neuronals de recompensa. A més, actualment adquireix un altre valor, ja que la bellesa i joventut estan lligades a l’èxit i la popularitat i, en aquest context, la medicina, la tecnologia i la indústria farmacèutica s’esforcen per desenvolupar noves tècniques i productes destinats a millorar l’aparença tot implementant tractaments més segurs i amb uns temps de recuperació més breus.

Fites que milloren l’aparença fins a límits gairebé impossibles

L’oferta creix dia a dia, es massifica i s’amplifica a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials, allò que inicialment estava reservat a una part més elitista de la població ara està a l’abast de tothom passant el missatge i fent veure que els tractaments mèdics cosmètics són el camí cap a la perfecció, i d’aquesta manera la bellesa i els procediments estètics esdevenen objectes de desig i de consum tot generant una obsessió per adquirir la bellesa perfecta, que no deixa de ser imperfecta.

Precisament les xarxes socials han adquirit un rol protagonista, no tan sols en la difusió d’imatges i informació de procediments, sinó també per l’aparició de filtres i aplicacions que milloren l’aparença fins a límits gairebé impossibles. L’omnipresència d’aquestes eines que milloren l’aspecte de la pell, blanquegen dents, generen volum a llavis i pòmuls, proveeixen nous estàndards tot alterant la percepció i donant lloc a models irreals i inversemblants de bellesa amb conseqüències greus, com patir dismorfisme facial.