Salut mental

Aquests darrers anys la salut mental s’ha convertit en un dels grans reptes socials que cal afrontar com a societat. Si bé sempre ha existit, tot i que segurament no amb la mateixa intensitat, avui el debat és més urgent que mai, ja que l’estrès, la pressió acadèmica i laboral, les xarxes socials o la incertesa econòmica situen la població en una situació de vulnerabilitat cada vegada més important. I si aquesta incertesa davant del que ens espera en el futur afecta totes les edats, un col·lectiu dels més afectats és, però, el dels adolescents i els joves adults, que són els que declaren nivells més alts d’ansietat i depressió, segons diversos estudis recents. Aquesta realitat té múltiples causes, com ara una exposició continua a continguts digitals i a les xarxes socials, en les quals comparacions, seguidors o comentaris poden afectar greument l’autoestima, la precarietat laboral o el fet de no poder emancipar-se a causa d’una de les majors crisis de l’habitatge que les societats modernes hagin viscut mai. Tota aquesta barreja, finalment, pot provocar una pressió que sovint desemboca en sentiments de frustració i desesperança. I amb això, a més, cal afegir la persistència d’estigmes que encara dificulten parlar obertament de salut mental, fet que retarda la recerca d’ajuda professional. I les conseqüències són palpables: més baix rendiment acadèmic, aïllament social i, en els casos més greus, risc d’autolesions. Experts insisteixen que la prevenció ha de començar des de ben aviat, amb el foment de l’educació emocional, la promoció d’hàbits saludables i la creació d’espais de diàleg en què els joves puguin expressar-se sense por, ja que la salut mental no pot continuar sent un tema secundari, sent essencial per a la cohesió social i el futur de les noves generacions. Cal, així, reforçar les xarxes comunitàries i normalitzar l’accés a la teràpia com una eina més de benestar, igual que l’activitat física o l’alimentació equilibrada.