La seva opinió és una merda

L’altre dia, invertint temps de qualitat a Instagram, va aparèixer una pregunta prou interessant. La plantejava el filòsof José Antonio Marina (ho sé, el meu feed és el d’un senyor de 75 anys que quan fa una videotrucada, es posa el telèfon a l’orella). “És una pregunta que faig a tots els estudiants el primer dia de classe”, deia el professor. “Són totes les opinions respectables?”, es preguntava. La primera temptació que neix quan a algú li fan aquesta pregunta és portar-se a la boca la llibertat d’expressió, una idea que no és més que una nova fruita prohibida. I sí, és cert, tothom té dret a dir la seva perquè la llibertat d’expressió és sagrada. Però, amics, també tots tenim el dret –i segurament el deure– de recordar que l’opinió que s’acaba de pronunciar a la barra de qualsevol bar és una opinió de merda. Ja ho diu Marina: una cosa és el dret a opinar i una altra molt diferent és que totes les opinions siguin igual de vàlides. I aquí, si ens hi aturem un moment, veurem que potser estem confonent educació amb resignació. Vivim envoltats d’opinions. Sobre tot. I des de tot arreu. Qualsevol debat –sigui el preu de l’habitatge o el lloc on posar una nova rotonda– ve acompanyat d’un comentari al Diari sota pseudònims cada cop menys treballats –família, ja que teniu temps per perdre un matí contestant a aquesta columna, almenys una mica d’imaginació. Així doncs, ningú ens lliurarà d’haver d’escoltar bajanades a qualsevol banda, però que no ens privin de la llibertat de recordar que una opinió que no s’aguanta “és una opinió de merda”. Si volem que el debat públic serveixi per a alguna cosa, hem de començar a diferenciar entre opinar i pensar. Entre repetir i raonar. Entre escampar idees i assumir-ne les conseqüències. José Antonio Marina ens recorda que una societat intel·ligent no és la que opina més, sinó la que opina millor. On el criteri, el coneixement i el contrast no són opcions, sinó el mínim comú denominador. On discrepar no és faltar, sinó afinar. I on canviar d’opinió no és rendir-se, sinó créixer. Consti en acta, que això ho escric a risc de rebre algun comentari, enginyós com el que més, en el qual es digui que aquesta és una columna de merda. Segurament, tindrà raó, però com que aquesta és l’opinió del bo de José Antonio Marina, les queixes les envieu per carta a Toledo.