L’abisme incontrolat

El 1995, el PIB nominal de l’economia de l’Eurozona assolí els 2,1 bilions d’euros, una xifra que reflectia la producció total de béns i serveis de la regió. Avui, el 2025, aquest indicador ha pujat a 3,2 bilions d’euros. El PIB nominal, com a mesura bàsica, captura el valor de mercat de tot allò que es genera en una economia, sense ajustos per inflació. Tanmateix, si examinem una de les mètriques més conservadores de la massa monetària en circulació –la M2–, emergeix un desequilibri alarmant. El 1995, l’Eurozona tenia 3,3 bilions d’euros en M2, una relació raonable amb el PIB de 2,1 bilions. En canvi, el 2025, la M2 ha explotat fins als 15,7 bilions, enfront d’un PIB que només ha multiplicat per 1,5 el valor inicial. Aquest desajust revela un creixement desproporcionat de la liquiditat. En resum, el problema és clar: un excés de diners en circulació, alimentat per l’actuació irresponsable de polítics i actors financers privats. Des de fa dècades, s’ha inflat una bombolla de diners i deute i s’han imprès bitllets del no-res per finançar despeses i especulacions. Les conseqüències són inevitables: entrem en una espiral en què el valor dels nostres euros s’erosiona progressivament. Ho percebem amb més cruesa en actius com l’habitatge, en què on els preus s’enfilen per sobre de les capacitats reals de les famílies i converteixen el sostre en un luxe inabastable.

Cap govern sembla voler aturar aquesta festa incontrolada

Aquest escenari compromet greument el nostre futur col·lectiu. I el pitjor? Cap govern mundial sembla disposat a aturar aquesta festa incontrolada. Ni Trump als Estats Units, ni la Xina amb la seva màquina econòmica, ni cap altre líder global vol tallar el flux de diners fàcils. Continuem ballant al marge de l’abisme i impotents per fer front al problema que a cada generació es fa més i més gran.