Europa ha perdut l’ànima

“Europa ha perdut la seva ànima a Gaza”. La frase és de qui fou alt representant europeu d’Afers Exteriors, Josep Borrell. La subscric mot a mot i afegeixo: a cada segon que passa hi continua perdent, si és que encara li’n queda: consciència, credibilitat i els valors que durant prop de vuitanta anys ha fet creure que eren els seus: respecte i defensa dels drets humans, respecte de l’estat de dret, del dret internacional, promoció de la justícia... Quin malbaratament!

Com no recordar els acords de Munic de 1938?

Intentar salvar el que ja era inevitable –com ara la massacre en curs?– fent prova d’una ingenuïtat còmplice?

Forma inquietant de covardia per defensar el que hem estat construint durant tres generacions i que ara resulta que només eren paraules tan lleugeres com les que canta la Mina?

Creu, la gran Europa, que podrà continuar sermonant a tort i a dret després del trist paper que està fent front el que passa a Gaza?

Europa pot continuar sermonant després del trist paper a Gaza?

Cada dia hi ha menys gent, arreu del món, que compra el discurs de la guerra d’Israel a Gaza per destruir Hamas, tant és així que ara, els mateixos ministres del règim ja diuen la veritat sobre el que pretenen: matar tants palestins com puguin, expulsar-los de ca seva, apropiar-se llurs terres per tornar-les a vendre a gent afí a ells. Se senten forts. S’ho poden permetre tot: de moment tenen el vistiplau –quan no l’ajuda– del país més potent del món; així com dels aliats europeus!

1938! Hitler no pensava pas de manera diferent! Tots sabem què va passar després!

Malauradament, crec que el que s’està perfilant va en una línia semblant, particularment dins de l’esfera del que entenem com a món occidental: especialistes de generar odis no paren d’agitar-se des de fa ja com a mínim tres dècades i estan enfrontant, arreu, sectors socials. És el cas d’Amèrica del Nord però no només: Europa ho copia amb un mimetisme que fa feredat.

Quina pena! Quina llàstima! Quina decepció!