Conductes suïcides

Cada any es registren al món uns 740.000 suïcidis, una mort cada 43 segons. Cada 10 de setembre, el Dia mundial de la prevenció del suïcidi, té com a objectiu general crear consciència sobre la importància de la prevenció.

El risc de tenir una idea suïcida o d’arribar a consumar-la és entre dues o tres vegades més gran en persones amb discapacitat. En aquests casos, els col·lectius diferents dels estàndards normatius experimenten una probabilitat més gran de conductes suïcides per la major exposició a prejudicis, estigma, discriminació i exclusió social. En aquestes circumstàncies es troben les persones amb discapacitat, una realitat totalment invisibilitzada o camuflada, ja que parlar de suïcidi en persones amb discapacitat és parlar d’un col·lectiu altament vulnerable, però sobretot invisibilitzat a les estadístiques oficials.

El diagnòstic dual no sempre és fàcil de detectar

Les persones amb discapacitat, tant si la seva discapacitat és intel·lectual com si és física o sensorial, també poden patir, com la resta de la població, problemes de salut mental i, com a la resta de la població també, aquests trastorns dificulten la inclusió social i la interacció amb els altres. Quan les persones presenten simultàniament una discapacitat i una malaltia o trastorn mental, es parla de diagnòstic dual i no sempre és fàcil detectar i diagnosticar l’existència d’una patologia mental. És essencial, des d’aquesta òptica, millorar la coordinació de la xarxa de serveis socials amb la xarxa de salut mental i, sobretot, promoure un millor coneixement per part de cadascuna d’aquestes xarxes de les peculiaritats del diagnòstic dual, de l’impacte de la malaltia mental a la discapacitat i de la discapacitat a la malaltia mental.

Només així serà possible millorar l’atenció als que es troben en aquesta situació i millorar la seva qualitat de vida i la del seu entorn. Tot suma a l’hora de millorar la salut mental de les persones amb discapacitat; ens hi posem?