El cartell publicitari!

La setmana passada va aparèixer al coll de la Gallina un cartell publicitari, del mateix tipus que utilitzen normalment les agències immobiliàries, que anunciava País en venda, especificant en lletres vermelles sobre fons groc que ja estava venut. No es tractava evidentment d’un anunci real, sinó que d’una obra d’art emmarcada en la sisena edició de L’Andart, un esdeveniment anual que promou la creació artística contemporània i que aquest any vol oferir un espai en el qual la societat andorrana analitzi el present i projecti el seu futur amb consciència. El missatge transmès manifesta un malestar col·lectiu de la societat andorrana, fa clarament referència a la problemàtica de l’accés a l’habitatge i pot ser interpretat com un dard enverinat a les polítiques públiques que s’han dut a terme en matèria d’inversió estrangera aquests darrers anys. En efecte, més enllà del cartell i de les causes imputables als poders públics o a altres actors de la societat andorrana, hi ha una dura realitat que, malauradament, està passant factura a la majoria dels habitants de les valls: es fa cada vegada més difícil residir al país tenint en compte els preus de l’habitatge, ja que aquests s’han disparat fins a tal punt que el simple fet d’accedir a un habitatge de lloguer o de compra  s’ha convertit en un repte quasi impossible. Tothom interpreta una obra d’art segons el que ha viscut, la connexió emocional que li provoca o les seves conviccions, però per a la major part de nosaltres el cartell denuncia un fet molt evident: que el país ha estat venut per les mateixes institucions que haurien d’haver-lo protegit, ja que han decidit apostar per un model basat en l’atracció constant de capitals i inversió estrangera, sense calibrar les conseqüències socials.

El missatge transmès manifesta un malestar col·lectiu

Sigui com sigui, el cartell ha aconseguit el seu objectiu: obrir debat, remoure consciències i demostrar que l’art públic té la capacitat d’entrar en les problemàtiques actuals de la societat.