Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Mark David Chapman és un ciutadà dels Estats Units que viu a la presó de Fort Worth. Hi és des del 1980 i hi és perquè el 8 de desembre del 1980 va matar John Lennon quan el Beatle sortia de casa seva, a l’edifici d’apartaments Dakota, de Nova York. Chapman va matar Lennon per motius religiosos, segons va explicar. La música va plorar la pèrdua d’un dels artistes més talentosos i carismàtics que mai han trepitjat aquest planeta. L’assassinat de John Lennon, que va morir amb 40 anys, ens va privar d’un munt de noves cançons que encara avui utilitzaríem per enamorar-nos o per explicar-li al món que no estem d’acord amb ell. Lennon va deixar dona, Yoko Ono, i dos fills, Julian i Sean.

Avui fa sis dies van assassinar l’activista nord-americà Charlie Kirk mentre estava xerrant en un esdeveniment a la Universitat de Utah. Kirk, de 31 anys, era molt popular als Estats Units perquè era la cara principal entre els joves del moviment MAGA, que és determinant en el suport a Donald Trump i en l’auge de l’extrema dreta americana. Un tret disparat des de 200 metres per un xicot de 22 anys sense motivacions encara aclarides privarà el món de saber quin hauria estat el futur d’aquest polític marcadament conservador i racista. Kirk deixa dona, Erika Frantzve, i dos fills.

Avui fa sis dies de l’assassinat de Charlie Kirk

Sé sobradament que per a alguns és molt incòmode que un columnista faci coincidir en un article la mort de l’autor d’Imagine i la d’algú que es va fer popular amb frases com “és terriblement gràfic, però si la meva filla de deu anys fos violada i es quedés embarassada, tot i això, seria millor portar aquest bebè al món”. La temptació de considerar que Kirk s’ho va buscar també serviria, des de l’altra banda, per a Lennon perquè va ser un gran activista contra la guerra del Vietnam. La temptació de pensar que algú es mereix que el matin a trets per dir el que pensa és el final de tota esperança de poder revertir amb arguments aquesta deriva macabra en la qual ha entrat el món i la democràcia. Descansi en pau, Charlie Kirk.

tracking