IA i el futur dels joves

L’arribada de la intel·ligència artificial generativa està transformant el mercat laboral a un ritme inesperat. Diversos estudis mostren que les empreses tendeixen a reduir la contractació de perfils joves i inexperts mentre confien més en treballadors sèniors. Segons un estudi de Harvard, la contractació de júniors ha caigut un 7,7% des del 2023, mentre que els rols amb més experiència es mantenen. De manera similar, una recerca de Stanford mostra una reducció del 13% en l’ocupació de treballadors de 22 a 25 anys en sectors exposats a la IA.

A curt termini, aquesta estratègia sembla lògica: la IA substitueix moltes feines rutinàries i els sèniors poden assumir més responsabilitats amb suport tecnològic. Però a llarg termini hi ha un risc evident: si no donem entrada a les noves generacions, d’aquí a uns anys mancaran professionals formats i amb trajectòria. Un article acadèmic recent alerta que sense rols d’aprenentatge es debilita la transmissió del coneixement entre generacions, fet que posa en perill la productivitat futura.

La IA afavoreix perfils sèniors i frena els joves: el relleu futur perilla

Andorra no és aliena a aquesta realitat. Tot i que no disposem de dades pròpies, si les empreses del país només confien en perfils veterans correm el perill d’esgotar el relleu generacional. Caldria preservar espais per als joves, impulsar programes de pràctiques amb la Universitat i l’FP, i establir mecanismes perquè els sèniors puguin fer de mentors. Alhora, les institucions podrien ajudar amb incentius per a la contractació juvenil, formació adaptada a sectors locals i un observatori laboral que mesuri l’impacte de la IA a casa nostra.

El repte no és només aprofitar la IA per ser més eficients avui, sinó assegurar que demà disposem del talent necessari per continuar creixent com a país. La responsabilitat és compartida: les empreses han de mirar més enllà del benefici immediat i les institucions han de posar les bases perquè els joves tinguin oportunitats reals de futur.