Cap geperut no es veu el gep

Una sentència que equival, si fa no fa, a la del “ni cap banyut les banyes”. Sovint, el mateix orgull d’algunes persones obvia aquells punts concrets on són febles. En canvi, es dediquen a escarnir vilment els altres per criticar-los, de bell antuvi. Per dir-ho de manera diferent, empren certes dites amb l’ànim de recriminar els defectes de gent que els envolta i els cau malament. Tot plegat, amb la possibilitat real que els seus propis puguin arribar a ser pitjors. En aquest sentit, la parèmia és punyent i encertada: “Diu l’ase al mul: fes-te enllà, orellut / El perol, diu a la paella, si m’embrutes, t’emmascaro / Diu el mort al degollat: qui t’ha fet aquest forat?”

Veuen la palla als ulls dels altres. Mai no, però, la biga als propis. Tenen pa a l’ull. Fan ulls grossos davant l’evidència. Fins i tot, amb una certa mala bava. Disfressant una intenció mal tupida. No hi ha dret!

Empren certes dites per recriminar els defectes

Sigmund Freud, pare de la psicoanàlisi, sotraguejà i revolucionà la ciència, amb un mètode que pretenia esbrinar el quid dels somnis. Mantenia que “el que no tolerem en altres persones fa palesa la intimitat personal”. Dit altrament, quan no es té el coratge d’acceptar el què no ens agrada de nosaltres mateixos. Expressava que “cadascú de nosaltres considera tothom com a mortal, llevat d’un mateix”. Fins i tot, “ésser totalment honest amb un mateix esdevé un molt bon exercici”. Encara més: “de bipolars, ho són els imants. Tu tan sols ets un idiota que no sap el què vol”. Frases que interpel·len la nostra conciència. Podem enganyar els altres. A un mateix, no!

Paral·lelament, la Bíblia remarca el “no jutgeu i no sereu jutjats. No condemneu i no sereu condemnats. Perdoneu i us perdonaran”. Se’ns gira tasca feixuga a tots. Vol una gran sinceritat, esforç i tenacitat constants. Al final, “la vanitat exterior és indici de pobresa interior”. Gallejar i jactar-se és una tètrica/pobre manera de perdre llastimosament el temps. A qui fanfarroneja, li manca un bull. Ho sento. Fer aquesta reflexió amb motiu dels tripijocs corruptes a bona part dels nostres partits polítics es fa summament necessari. Si no és així, anem enrere. Com els crancs.