L’Europa social

La nova estratègia de la Comissió ignora per complet el fet que la necessitat de construir un mercat únic va de bracet amb l’objectiu fonamental del Tractat de la UE de progrés social. En canvi, l’ambició sembla estar principalment vinculada a la liberalització del mercat i els interessos comercials. Les proves de competitivitat, l’enfocament en les PIME i les proves d’estrès només reforcen aquest desequilibri. L’estratègia s’ocupa de les mercaderies perilloses i les pràctiques comercials deslleials de tercers països contra les empreses europees, però no posa tant d’èmfasi en els serveis perillosos i les condicions injustes per als treballadors. Les normes adoptades democràticament són essencials per a garantir la qualitat dels béns i serveis, així com les condicions en les quals es produeixen i presten. La liberalització dels serveis, les normes o les qualificacions, per exemple, no poden soscavar-les. És clar que encara existeix una impunitat significativa en el mercat interior, amb persistents violacions dels drets dels treballadors, frau i abús. La integració del mercat, caracteritzada per problemes de compliment transfronterers i atacs constants a les mesures nacionals establertes per a prevenir l’abús, proporciona un terreny fèrtil per a arranjaments artificials, models de negoci fraudulents, esquemes d’elusió i cadenes de subcontractació excessivament llargues. Les iniciatives de la Comissió, com els procediments d’infracció millorats, les clàusules PIME i les eines d’autoidentificació no faran res per a abordar aquestes deficiències. En canvi, corren el risc d’imposar estàndards màxims en lloc de mínims o crear noves llacunes legislatives i de compliment, impedint així que els estats membres adoptin les mesures necessàries per a garantir efectivament el compliment de la legislació sobre el terreny. La digitalització i els instruments del mercat interior com l’IMI han d’usar-se per a enfortir la cooperació i el compliment transfronterers, no com una excusa per a reduir els requisits d’informació i els recursos disponibles per al seguiment i els controls. Cap nou sector ha d’obrir-se a la liberalització i cap dret humà ha de convertir-se en una mercaderia.

S’ignora l’objectiu fonamental de progrés del Tractat de la UE