Creps a la carta

En cada país hi ha establiments mítics: a Nova York, Katz’s Deli; a Barcelona, la Boqueria; a París, Ladurée. I a Andorra… la creperia de la Rotonda. Però no pel sabor inoblidable de les creps –que són, diguem-ho clar, tan corrents com qualsevol paradeta de festa major–, sinó per la seva atracció estrella: un propietari capaç d’insultar els clients amb més gràcia que de muntar una crep sense grumolls.

La llegenda urbana ja corre: si tens la sort de ser increpat, insultat o ridiculitzat per l’amo, pots considerar-te part de l’elit turística del país. A Instagram i TikTok s’acumulen vídeos de visitants entre divertits i perplexos, amb crits en castellà d’“¡imbécil!”, “¡muerto de hambre!” i altres floretes que surten de darrere del taulell com si fossin part del menú del dia.

Gent que fa cua per ser humiliada per una pasta amb sucre

I aquí teniu la ironia: el que en qualsevol altre lloc seria un escàndol i una crida al boicot, a Andorra s’ha convertit en atracció turística. Els mateixos que es queixen per un servei fred en un restaurant de luxe, aquí fan cua per ser humiliats mentre els posen Nutella sobre una base de farina. Deu ser això la nova experiència gastroemocional.

És cert que l’home ha entès millor que ningú el màrqueting del segle XXI: no ven creps, ven un espectacle. El seu geni no està a la paella sinó a la llengua afilada. Ha convertit l’insult en marca registrada, la mala educació en valor afegit i la Rotonda en un parc temàtic de la incorrecció política.

Potser aquest és el secret del seu èxit: en un món saturat de somriures falsos i frases buides de “bon profit”, la sinceritat descarnada triomfa. Encara que et cridin burro mentre et cobren cinc euros per una pasta amb sucre.

També s’ha de dir que a Espanya s’ha fet famós i ric un expolicia per agredir verbalment persones amb problemes físics o psíquics... fins on arribarem?

Realment necessitem que algú ens insulti o ens ridiculitzi per pujar la dopamina?