Immortalitat

Durant els actes commemoratius de la fi de la Segona Guerra Mundial al Pacífic, Xi Jinping i Vladímir Putin van conversar sobre els trasplantaments i la possibilitat d’assolir la immortalitat, especulant amb la idea que els humans podrien arribar als 150 anys. Un intercanvi sorprenent entre dos líders que superen la setantena i que aparenten gaudir d’una bona salut. La conversa, en un to megalòman, sembla l’expressió d’una voluntat dels dirigents de mantenir-se al poder indefinidament.

La recerca de la immortalitat planteja dilemes ètics

És innegable, però, que l’esperança de vida s’ha anat allargant de manera constant gràcies als avenços de la medicina, i que la ciència treballa activament per combatre els efectes de l’envelliment. Cada vegada és més habitual trobar persones que superen els cent anys, al mateix temps que la medicina descobreix tractaments per a malalties que abans es consideraven incurables. Algunes branques de la ciència dediquen esforços per alentir o revertir l’envelliment cel·lular. Tot i això, la longevitat màxima no sembla que creixi al mateix ritme que l’esperança de vida.

Mentrestant, cal destacar el creixement del negoci vinculat als suplements o tractaments antiedat, sovint mancats d’una base científica sòlida, que obren grans debats ètics. També augmenten els inversors que donen suport a projectes que investiguen la degeneració del cos humà amb el pas del temps.

Millorar la qualitat de la vida és, sens dubte, una bona finalitat de la ciència i la medicina. Ara bé, la recerca de la immortalitat comporta riscos que van més enllà de l’envelliment de la població i de les conseqüències econòmiques i socials; planteja dilemes ètics de gran abast. És molt probable que els tractaments contra l’envelliment, si arriben a ser efectius, no siguin accessibles per a tothom, sinó només per uns quants, generant noves desigualtats. Desafiar les lleis de la natura podria, així, comportar conseqüències tant imprevisibles com perilloses.