De fora vingueren...

Fa uns dies vaig llegir un resum de la proposta de la CEA per a la jornada d’Andorra a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent. El titular ressaltava que cal construir fins a 1.300 pisos de lloguer assequible.

D’entrada, com dir que no? I menys si això resol el problema, cosa que no crec. El mateix president va avançar-ho. Ara bé, molt em temo que es tracta d’un tipus de solució dolenta des del punt de vista societari: no ha donat massa bones solucions al país veí del nord, arribant a crear, en el pitjor dels casos, autèntics guetos poblacionals. No és potser massa bona solució: tots sabem que el provisional ho pot ser durant llargues dècades...

Hi ha impossibilitat d’accedir a una vivenda digna

A Andorra, teníem un model propi. Ni planificat per ningú concret ni fruit de cap voluntat política particular: només l’alè del creixement econòmic, l’arribada de treballadors i la certesa que els de dins i els que arribaven havien de cohabitar en un mateix espai. Es feien cases com a inversió –cert– però per a viure-hi els del territori. El resultat va ser que metge, advocat, picapedrer, venedor o electricista vivien a la mateixa escala. El model no va pas anar tan malament, en particular pel que fa a integració i a constitució de teixit social.

És evident que, darrerament, certs paràmetres han canviat; sobretot l’especulació a gran escala sobre l’habitatge. No hi ha escassedat, sí impossibilitat d’accedir a un habitatge digne per a molts habitants.

El Govern ha intervingut el mercat. La Constitució li ho permet, però no acabo de veure accions decidides per trobar solucions duradores. S’ha estudiat tirar endavant algun programa destinat a un finançament privilegiat de l’habitatge tal com es va fer el 1994?

De fora vingueren i de casa ens tragueren, qui no coneix la dita? Potser millor: De fora els fan venir per forçar-nos a marxar.