Esclavisme digital

Vivim en una era dominada per gegants tecnològics que controlen sectors clau de l’economia. Nvidia posseeix el 90% del mercat de GPU per a centres de dades, amb llistes d’espera d’empreses i un flux de caixa superior als 75.000 milions de dòlars, no sap ni què fer amb tants diners. Google gestiona el 90% de les cerques a internet, mentre que Google i Meta acaparen prop del 50% de la publicitat digital global. Al núvol, Amazon Web Services, Azure de Microsoft i Google Cloud controlen el 65% del mercat. Apple compta amb 1.200 milions d’usuaris de l’iPhone, i Meta té 3.400 milions d’usuaris actius diaris, la meitat de la humanitat comunica a través dels seus serveis. A més, Tesla apunta a liderar la mobilitat automatitzada amb els seus robotaxis. Aquest oligopoli digital no només domina mercats, sinó que redefineix com vivim, consumim i ens relacionem.

“Ens farà més dependents, domats i esclaus”

En aquest context, ha sorgit una indústria que serveix a l’expansió i al creixement de l’oligopoli: els generadors de contingut. El 2012, segons algunes estimacions, aquest sector movia 600 milions de dòlars; el 2022, ja havia escalat fins als 124.000 milions. Andorra s’ha posicionat com un centre atractiu per a creadors de contingut, gràcies als seus avantatges fiscals.

Però aquest èxit amaga una paradoxa: els creadors, tot i generar ingressos significatius, depenen completament de les plataformes de l’oligopoli digital, polaritzen la vida social i política i fomenten el deteriorament de la salut mental de les persones. Encara que el més greu és la pèrdua de talent i de productivitat a l’economia real. Avui en dia, sobretot a Europa, és més fàcil generar contingut i vendre fum per assegurar uns ingressos que fer recerca científica, crear un teixit productiu real o generar solucions als problemes que vivim.

Al final, per molts diners que generi, a la llarga l’oligopoli ens voldrà més dependents, individualitzats, domats i encantats.