Xoc entre la Xina i els EUA

Quan dos gegants s’enfronten, els països petits, com ara Andorra, fan bé de posar-se el cinturó i preparar-se per al terratrèmol. La treva comercial entre els Estats Units i la Xina sembla tenir els dies comptats i la reactivació d’una guerra aranzelària entre les dues economies més grans del planeta pot sacsejar molt més que les borses internacionals. El món està regirat, i no tan sols en l’àmbit climàtic. I el problema és que els conflictes, lluny d’aturar-se, van creixent com bolets. No podem pensar que no ens passarà factura. Andorra, sense indústria pesant ni ports plens de contenidors, podria semblar immune. Però no ho és. El nostre comerç, basat en béns de consum importats, tecnologia, automòbils i turisme, està lligat a cadenes globals de subministrament que passen –inevitablement– per fàbriques xineses i mercats americans. Un increment de costos aranzelaris entre ells es traduirà, tard o d’hora, en preus més alts per a nosaltres. I sí, el mòbil nou o la bicicleta elèctrica que volies potser et costaran com si fossin d’or reciclat del Vaticà. La inflació importada és el risc immediat, però no l’únic. Les tensions comercials poden alentir el creixement mundial i afectar el flux de visitants, especialment aquells que viatgen amb la cartera plena després de bons anys econòmics. El turisme asiàtic, encara discret a Andorra, també podria ressentir-se si la Xina concentra esforços a casa. El Govern haurà d’estar atent: diversificar proveïdors, reforçar acords comercials amb Europa i buscar noves rutes per abaratir importacions. No podem controlar el que decideixin Washington o Pequín, però sí preparar-nos perquè l’ona expansiva ens afecti el mínim possible. Al cap i a la fi, viure en un microestat en un món globalitzat és com estar en una barqueta al costat d’unes naus gegants: quan ells es barallen, nosaltres ens remullem... i si tenim mala sort, ens acabem banyant del tot.

A Andorra també ens afecta l’enfrontament entre dos gegants