‘Ghosting’ periodístic
El pitjor dels ghostings que he patit mai? Sent periodista. Potser soc una afortunada o no m’he deixat enredar per impresentables. Només sé que, fins fa uns mesos, no havia sentit aquesta sensació. Ghosting, per als que ja tinguin una edat i desconeguin el concepte, és el mot utilitzat avui en dia per referir-se a desaparèixer a la francesa, deixar de donar senyals de vida, en definitiva, l’absència de resposta. La tercera professió més odiada, així apareix el periodisme en algun d’aquests rànquings virals d’internet. Després de polítics i banquers, qui millor per encapçalar la llista si no?
Hores i hores amb el telèfon a la mà per aconseguir, només que sigui, un fil d’on estirar. No ho dubto, puc ser molt pesada, i tu, molt desconfiat. “Manipuladors!”, exclameu. “La notícia no està bé”, afirmeu. Però, et dic jo com has de collir tomàquets? Un mer exemple extrapolable a qualsevol feina, evidentment. És normal que et penedeixis de la teva resposta, un altre cop aniràs amb més compte. Però deixa’m dir-te que sabies amb qui parlaves. I aquesta és la meva feina, informar veritats. Els matisos i les interpretacions, per als lectors. Tampoc per a tu, a qui no li sembla correcte un titular perquè una preposició dona a entendre allò que no t’agrada.
I per no mencionar les mentides, com podien faltar a la quotidianitat periodística? T’he pillat, t’han o t’has delatat, o de tan mal pensada que soc l’he endevinat. “Hola, trucava del Diari...”, automàticament es comença a palpar un ambient tens a l’altre costat de la trucada. No hi ha frase més odiada. “Ara no puc perquè...”, qualsevol excusa encaixa per acabar la dita. “Truca’m més tard”, assegures. Mai tornes a despenjar el telèfon.
A tu, que estàs llegint un trosset de les meves desesperacions, el pròxim cop que et soni i la pantalla reveli el número del Diari, fes un petit esforç. M’agrada sentir la teva veu a l’altre costat de la trucada, fins i tot si és per a una negativa com a resposta. Si no, els nivells de toxicitat de la nostra relació s’incrementaran a més no poder, perquè sense un no com a resposta, què em priva d’insistir? I d’insistent ho soc molt, ja t’ho he advertit.