El futur dels plàstics

La comunitat internacional està en plenes negociacions a Ginebra per intentar acordar un tractat global sobre els plàstics, amb l’objectiu de regular-ne la producció, el consum i la gestió.

La producció mundial de plàstics és desmesurada i el problema s’agreuja pel fet que una gran part són d’un sol ús. Es fabriquen per durar només uns instants –com un got de plàstic o l’embalatge d’un aliment– i després es converteixen en residus. Això augmenta l’acumulació de tones de deixalles, que en molts casos només es tracten als països desenvolupats. Els perjudicis d’aquests materials sobre el medi ambient i la salut humana són cada vegada més evidents i preocupants.

Les divergències d’interessos dificulten un acord ambiciós

Aquest tractat hauria de fixar límits clars als usos del plàstic, prohibir els més perillosos, impulsar la producció de materials biodegradables i establir l’obligació que tots els estats facin una gestió eficient dels residus. Però, els interessos a curt termini dels lobbies de la indústria petroquímica dificulten un acord ambiciós i frenen l’acció urgent que exigeix la situació del planeta i la salut dels humans.

Com ja ha passat en altres acords mediambientals, ens trobem amb la divergència d’interessos de països grans productors i consumidors com són els Estats Units, la Xina, l’Índia o Rússia, i això fa preveure que els resultats, una vegada més, seran mínims i molt per sota del que caldria. Voldria equivocar-me, però l’escepticisme es fonamenta en els nombrosos fracassos previs a l’hora de posar fre a l’excés de consumisme i als impactes d’un món globalitzat.

Necessitem un acte de responsabilitat amb les generacions futures. Però no assolirem avenços sense un canvi profund de mentalitat que recuperi el respecte pels valors de la terra. Malauradament, les actuals tensions geopolítiques tampoc juguen a favor d’un acord transformador. D’aquí a pocs dies sabrem si el resultat estarà a l’altura del repte o si, un cop més, ens quedarem curts.