La campiona

La gran contradicció. La més grossa de totes. La campiona. Qui patrimonialitza el que ens està passant? Ja us ho dic jo. Ningú. Almenys no del tot. Hauríem de tenir a dia d’avui interlocutors en el panorama polític que reivindiquessin sense complexos aquesta Andorra de les torres i els cotxes cars. Algú, si us plau i és urgent, hauria de fardar de tot això per poder fixar la conversa política. Però no està passant i no fa la sensació que passi. Ara imagineu quan éreu criatures i els pares us deixaven sols a casa una nit perquè anaven a sopar fora.

Els desperfectes consegüents de les hores d’anarquia en absència dels pares havien de ser, forçosament, culpa teva. Però també ho seria si per algun motiu t’hagués donat per endreçar la biblioteca per temes o els discos (si teniu menys de 30 anys no sabeu què són) per ordre alfabètic. És allò tan elemental de ser responsable dels teus actes.

És obvi que Demòcrates per Andorra és responsable de l’estratègia que el país ha seguit de 14 anys cap aquí i, per tant, ho és absolutament d’aquesta Andorra de l’obertura a capital estranger que tant ha canviat i en tan poc temps. Hauria de ser DA, un partit de dreta moderada, qui tragués pit de les reformes que ens han portat a surferjar el capitalisme. Però no ho fa i constantment fa la sensació de demanar perdó per com se li ha desviat el tret de la inversió estrangera. I aleshores sembla que siguem pagesos víctimes d’una mala collita per pedregada.

Hi ha un punt d’accidentalitat en el relat i ens perdem alguns debats molt necessaris. Un, per exemple, indica que l’obertura i els impostos que generen els nous residents (tenint en compte com baixen els ingressos a la duana) seran els que pagaran l’augment de sou dels funcionaris. I qui diu això diu la sanitat o les carreteres. O sigui que aquell youtuber que et cau fatal potser t’ha de començar a caure millor. O això o trobem una altra manera de generar recursos. Quina? Si sou tan amables us llegeixo en els comentaris.