El tabac o la salut?
D’aquí a finals d’any, el Govern s’ha posat deures en la lluita contra el consum del tabac. I no és pas una tasca fàcil, perquè malgrat que cada cop són més els adults que es plantegen deixar de fumar, els estudis ens demostren que en els últims deu anys, la xifra de consumidors de tabac baixa molt a poc a poc tot i les polítiques per prevenir-ne el consum. De fet, el consum de tabac al país va ser la primera causa de mort prematura evitable, segons dades del 2021, i no crec que hagi canviat gaire. Si escoltem els especialistes en aquest tema, hi hauria unes accions prioritàries i obligatòries per combatre el tabaquisme: la primera, com ja diu l’OMS, encarir el preu del paquet i augmentar-ne els impostos. Que serveixi d’exemple Irlanda, que lidera el rànquing en la lluita contra el tabaquisme i on més car surt comparar un paquet de tabac de tot Europa, uns 16 euros. Una altra de les accions seria prohibir la publicitat i promoció del tabac, incloses les cigarretes elèctriques i els vapejadors, i implementar l’envasament neutre del tabac. La resta d’accions se centrarien a ampliar els espais lliures de fum i les campanyes sobre el risc del consum del tabac, per si hi ha algú que encara no ho sap, i una oferta pública de tractaments i programes d’ajuda per deixar de fumar. Tot sabent el que les administracions públiques han de fer, la tasca no és pas senzilla, com ho demostra l’exemple de Suècia, que, malgrat ser l’únic país d’Europa que ha aconseguit que no fumi més del 5% de la població, objectiu europeu per al 2040, entre el 40 i 60% dels joves suecs de batxillerat han provat els productes de nicotina, amagats sota sabors de vainilla o maduixa, com una llaminadura. El tabac, sigui sota la forma que sigui, pot arribar a contenir uns 4.000 compostos, la majoria dels quals potencialment tòxics per a diferents òrgans i per al sistema cardiovascular. Potser ens hauríem de plantejar il·legalitzar-lo. Si fos un comestible, ja faria anys que ho estaria.
Si el tabac fos un aliment ja estaria prohibit