Els fils del titella
Des que va tornar al poder, Donald Trump ha reactivat un dels aspectes més preocupants de la seva política exterior: l’actitud erràtica i servil envers el president rus Vladímir Putin. El que va començar com un nou intent de seduir el líder del Kremlin –amb el pretext de la diplomàcia per la pau– ha degenerat ràpidament en un fracàs estratègic que ha minvat la credibilitat dels Estats Units. Tot i les promeses inicials d’ajudar a “posar fi a la guerra en un dia”, els primers mesos del mandat de Trump es van definir per gestos aduladors cap a Putin i una humiliació abrupta del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, durant una visita mediàtica a la Casa Blanca. Aquella trobada va acabar en desastre, amb Trump qüestionant públicament la resistència ucraïnesa i suspenent l’ajuda militar i l’enviament d’armes a Kíiv. La decisió va desconcertar els líders amics –aliats històrics dels EUA. Durant mesos, Trump semblava cec davant les veritables ambicions de Putin, deixant-se manipular com un titella. Mentre somreia davant les càmeres i es vantava del seu suposat paper pacificador, els drons russos sembraven terror cada nit sobre les ciutats ucraïneses. Només en les darreres 24 hores, drons han colpejat zones civils, causant com a mínim 31 morts entre la població, una dada que no para de creixer. Cada dia aquest conflicte es torna més i més destructor. Ahir Trump va anunciar que ordenava desplegar dos submarins nuclears de la marina dels EUA cap a “regions apropiades”, en resposta a unes declaracions de Dmitri Medvédev, expresident rus i actual vicepresident del Consell de Seguretat del país. Això suposa atorgar una importància totalment desmesurada a un personatge que, des de la invasió russa d’Ucraïna, es dedica a fer comentaris incendiaris en nom de Putin. El més curiós del cas és que Trump sembla adonar-se’n just ara, com si el sorprengués que Putin no tingui cap pressa per asseure’s a negociar una pau duradora. Aquesta realització, tot i ser necessària, arriba massa tard i no compensa la seva complicitat inicial. La recerca d’un Premi Nobel de la Pau –amagada rere posades en escena i fanfarronades– és buida davant el patiment ucraïnès. No hi haurà pau mentre Putin segueixi al poder. Trump no mereix cap reconeixement per despertar tard d’un malson que ha contribuït a desencadenar. Si hagués estat dur amb el seu “amic” Putin des del principi, Ucraïna potser avui no estaria sagnant tant.