Estratègia equivocada

L’estratègia actualitzada de política monetària del Banc Central Europeu no aconsegueix generar el canvi que necessiten els treballadors europeus. En lloc d’innovar, l’estratègia del BCE reitera la seva dependència dels instruments de tipus d’interès. En continuar considerant la fixació de salaris com la principal palanca per limitar la inflació, el BCE envia un senyal equivocat a ocupadors i governs: mantenir baixos els salaris. Això descoratja la negociació col·lectiva, afebleix el poder de negociació dels treballadors i fomenta una competència salarial a la baixa. Mentrestant, la inflació recent s’ha vist impulsada per beneficis corporatius rècord i pujades dels preus de l’energia. En lloc d’oferir solucions a aquests problemes reals i reconèixer el creixement salarial com a motor d’una demanda sòlida i l’estabilitat social, l’estratègia del BCE amenaça de continuar tractant els augments salarials com un risc que ha de contenir-se. Necessitem una política monetària que secundi, i no suprimeixi, el creixement salarial, la inversió pública i la transició verda. La credibilitat del BCE no es restaurarà repetint els errors del passat. Ha de reconstruir la confiança propiciant la prosperitat a llarg termini: ocupacions decents, salaris justos i una economia resilient i baixa en carboni. Això requereix una transició de les solucions a curt termini a polítiques coordinades i amb visió de futur en totes les institucions, no tan sols la pujada de tipus del BCE.

La inflació s’ha vist impulsada per beneficis corporatius

Els treballadors europeus no van causar aquesta inflació; l’especulació corporativa i les crisis globals, sí. No obstant això, una vegada més, els treballadors en paguen el preu, mentre que les veritables causes passen desapercebudes. La política monetària no pot tractar tota la inflació igualment. Les pujades brusques de tipus aprofundeixen la desigualtat i frenen la inversió quan es necessiten respostes específiques. Exigim un nou enfocament: un en el qual la causa de la inflació determini la solució, i on tota l’arquitectura econòmica, no sols el Banc Central, treballi en benefici de l’interès públic.