Canviar el sentit dels mots

Des de sempre he tingut problemes amb els acrònims i, en particular amb els que tenen relació amb el món de l’economia, parlo del PIB, del PNB, del PNN... sobretot quan van seguits del “per càpita”, que implica que es parla d’una mitjana.

A Andorra, el 2023, diu el banc mundial, el PIB per càpita va ser de 46.812,45 $. Jo, la veritat, no els vaig veure passar, algú es devia quedar amb una gran part dels meus! Evidentment es tracta del que els francesos en dirien “une boutade” però estic segur que més d’un ho pensa.

Em passa quelcom igual quan es parla de salari mitjà, de preu mitjà... trobo que és una manera de desdibuixar, de dissimular la crua realitat de les coses i fets.

Tergiversar conceptes i mots: una gimnàstica mental que em cansa

La mitjana de 5 més 5, és de 5, com també ho és la de 8 més 2. Imaginem que parlem de salaris. En el primer cas, podem dir que la mitjana expressa la realitat existent d’uns salaris força equilibrats, igualitaris. En el segon cas, la mitjana és una pura expressió matemàtica (que també en l’anterior) però que no dona, d’entrada, cap visió del desequilibri manifest existent i, massa sovint, se li pretén fer dir el que no diu, obviant de fer esment tant del mínim com del màxim, com del volum de cadascuna de les franges a banda i banda.

Tergiversar el sentit dels mots (i doncs dels conceptes) ha esdevingut una espècie de gimnàstica mental que em cansa, m’esgota, però que, sobretot, fa trontollar les bases de les nostres institucions, de les nostres societats.

Inscrivint-se en aquesta línia, ja només mancava veure la notícia que va omplir les primeres pàgines de tots els mitjans de comunicació: Netanyahu (que prefereixo no qualificar) proposant la nominació de Trump per al Premi Nobel de la Pau! Cert és que potser hi ha algun precedent. El 1973, Kissinger va ser nominat per al Nobel de la Pau que va tenir per més que, aquell mateix any, aquell mateix element, va “dirigir” el cop d’estat xilè i la mortaldat que va representar!