Dones influents (IV)

En matèria d’esport, Espanya no va tenir representants femenines en uns Jocs Paralímpics fins als de 1968 a Tel-Aviv. Les nedadores María Carmen Riu i Rita Granada van ser les primeres a formar part de la delegació espanyola. La història de María Carmen Riu va ser mítica, ja que va aconseguir una doble fita en ser la primera esportista espanyola a participar en una cita paralímpica i, a més, guanyar dues medalles de plata per a Espanya. A la següent edició, a Múnic 1972, va guanyar una altra medalla de plata, però la va rebutjar en senyal de protesta pel tracte desigual entre olímpics i paralímpics.

María Carmen Riu Pascual va néixer el 4 de novembre del 1951 a Barcelona, i amb només set anys va contreure la poliomielitis, una malaltia molt comuna a l’època. Aquesta afecció li va danyar greument les cames i la va obligar a desplaçar-se en cadira de rodes. Com a part de la rehabilitació, el personal mèdic va recomanar a la família que practiqués natació, la qual cosa la va portar a inscriure’s al Club Natació Catalunya i, posteriorment, al club esportiu de l’Associació Nacional d’Invàlids Civils (ANIC), entitat de la qual sortirien les i els esportistes espanyols que van participar en Jocs Paralímpics.

El carnet d’identitat ja els marcava, hi posava “invàlid”

Més enllà del debut a Tel-Aviv, la seva carrera i la seva vida van estar plenes de dificultats. Als problemes que la nedadora havia d’afrontar per causa directa de la malaltia, s’hi unien les barreres socials. Ella mateixa ho va destacar en declaracions recollides en un reportatge del periodista malagueny Jesús Ortiz: “Dona i discapacitada, érem inservibles per a la gent, ens tractaven diferent i ens veien com a bestioles estranyes. El carnet d’identitat ja ens marcava: a la nostra professió hi posava ‘invàlid’. Per a la societat no valíem res, ens miraven com si els haguéssim d’infectar d’alguna cosa, era molt difícil per a nosaltres, havíem de superar moltes barreres”.