Enamorar-se sense saber-ne

Rellegia aquests dies de platja –la de casa meva perquè alguns encara no hem pogut fer vacances– un llibre de Žižek. Hi parla del concepte de l’amor i què vol dir enamorar-se. De forma resumida el que planteja el filòsof és que “en el moment en el qual pots explicar per què t’agrada una persona, deixa de ser amor i passa a ser aritmètica”. Vaja, que si la qüestió de triar parella va d’escollir entre uns ulls més bonics o una cartera més plena, no és amor, és interès.

Žižek posa un exemple que fins i tot per a servidor, que no soc creient, és prou contundent: “Un cristià et pot donar arguments lògics i racionals de per què Crist existeix, però per creure realment en Crist simplement cal creure, si no és impossible”.

La reflexió em va portar a fer l’exercici de traslladar el concepte al món de la política. Per què els polítics apliquen una mesura o una altra? Quan es posa en marxa una decisió si només es té en compte el càlcul electoral, segurament no és política –com tampoc seria amor—. Segurament un representant hauria de respondre a la pregunta de per què aplica una política pública hauria de resumir-se en: “Perquè crec que és el millor per al país”. Òbviament, caldrà argumentar-la amb xifres i experts perquè cal justificar la resposta, però en última instància cal deixar espai a la ideologia perquè aquesta s’apliqui.

Pot semblar una evidència el que diuen aquestes línies, però diria que fa temps que els Governs de tots els països miren massa les enquestes i es pregunten poc en què creuen i en com volen el país del futur. I els que defensen que cal posar la mirada llarga, simplement, busquen diferenciar-se dels adversaris per intentar arribar als indecisos.

Els que vàrem néixer en l’època de Guardiola sempre defensarem que més val caure jugant de la manera en la qual realment creiem que intentar guanyar plantejant una tàctica a mitges.